i ars nova | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

ars nova

llatí*
Música

Sumari de l’article

música mús
En la història de la música, denominació amb la qual és conegut un període de l'Edat Mitjana iniciat cap al 1320 i que perdurà durant gairebé tot el segle XIV, que tingué com a focus principals França i, amb certs trets diferencials, Itàlia.

El concepte deu el seu nom al tractat del mateix nom de Philippe de Vitry, que, pels seus avenços en la tècnica de la notació musical, suposà un revulsiu per a la concepció musical del començament del segle XIV. En general es qualifica amb aquesta denominació totes les novetats musicals que es produïren, especialment a França, durant el segle XIV. A més d’un evident progrés en l’art de la notació, l'ars nova comportà un salt endavant en la tècnica de composició del motet que permeté, per primer cop i gràcies a la tècnica d’unificació de la isorítmia, planificar i edificar grans estructures musicals. Al costat del motet, també es cultivà la missa polifònica i la cançó profana en forma de rondeau, ballade i virelai. El compositor més destacat del període fou Guillaume de Machaut, a partir de la mort del qual, el 1377, alguns autors han vist el declivi d’aquest estil. Un moviment paral·lel originat a Itàlia, usualment conegut com a Trecento, adoptà algunes de les pautes de l'ars nova francesa, però conservà prou elements propis, especialment pel que fa a la notació, l’estil i les formes cultivades, perquè sigui considerat un corrent a part.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Gómez i Muntané, Maria del Carme: El Ars Nova en la Corona de Aragón
Col·laboració: 
MBT

Llegir més...