country
*

m
Música

Música rural pròpia del sud dels EUA, que es creà a partir del folk, la tradició musical dels colons, el blues i els ritmes dels esclaus negres.

Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp. Una de les arrels del country, el hillbilly, es distingia per la preeminència de banjos i dobros. Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy. A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western. Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran èxit comercial. Els anys seixanta i setanta, des de la ciutat d’Austin s’impulsà un nou country, amb lletres més realistes i amb elements del rock que donaren lloc al rednekrock o country rock. Riley Puckett, guitarrista cec, fou la primera gran estrella del country. D’altres artistes coneguts han estat Jimmie Rodgers, Hank Williams, Patsy Cline, Kitty Wells, Willie Nelson, Johnny Cash, Dolly Parton, Emmylou Harris, Kris Kristofferson i, ja als anys noranta, Garth Brooks.