El seu nom en serbocroat és Beograd. La pertinença de la ciutat a diversos estats i imperis al llarg de la història l’han fet receptora d’una gran quantitat d’influències. Al segle IX els búlgars li donaren el nom actual, que significa ’Ciutat Blanca'. Del 1521 al 1867 formà part de l’imperi Otomà. Posteriorment esdevingué capital de la república (1868) i del regne (1882) de Sèrbia; el 1918, del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens; el 1945, de la República Socialista Federal de Iugoslàvia, i, a partir del 1992, de la Federació Iugoslava. Abans que res, però, Belgrad és el centre polític i cultural del poble serbi, i les diverses manifestacions en tots els camps, la música inclosa, duen aquesta empremta.
Se sap poca cosa de la vida musical a Belgrad durant l’Edat Mitjana. Les primeres dades que es conserven fan referència a testimonis escrits de viatgers que, al llarg dels segles XVI i XVII, parlen de la música a Belgrad, com ara els cants i les danses dels zíngars i els càntics per als oficis de les esglésies cristianes. Ja al segle XVIII hi ha constància de l’existència del cant litúrgic a les esglésies ortodoxes. No fou fins al segle XIX, però, que Belgrad començà a tenir una vida musical en certa manera equiparable a la d’altres urbs europees. La ciutat fou visitada per compositors estrangers, com Johann Strauss (fill), el qual el 1847 hi feu un concert. El 1853 nasqué la Beogradsko Pevacko Drustvo (Societat Coral de Belgrad), i el 1868, el Teatre Nacional de Belgrad. El 1899 es fundà la primera Escola de Música Sèrbia, que actualment té el nom d’un dels seus fundadors, Mokranjac. El 1903 es representà la primera òpera sèrbia, Na Uranku, de S. Binicki. Les primeres publicacions dedicades a la música nasqueren al segle XX. El 1922 aparegué la revista "Muzicki Glasnik", la primera de temàtica específicament musical, i el 1932 sortí la primera revista musical nacionalista, bé que referida en principi a tot l’àmbit iugoslau, "Zvuk". El 1923 es creà la Beogradska Filharmonija (Orquestra Filharmònica de Belgrad). L’ensenyament de la música rebé un gran impuls amb la creació, el 1937, de l’Acadèmia de la Música, que el 1973 es transformà en la Facultat de Música de la Universitat de les Arts. L’Òpera de Belgrad (1920) aconseguí, després de la Segona Guerra Mundial, grans èxits amb l’òpera i el ballet russos. El 1948 es fundà l’Institut de Musicologia, dins de l’Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts. Les Joventuts Musicals (1953) foren una eina de gran utilitat per a la divulgació de la música entre els joves. El 1968 es creà el Festival Musical d’Octubre (BEMUS), de periodicitat anual i fama internacional.