Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa. Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella de dotze membres i es creà el càrrec de mestre de capella. El 1776 s’amplià fins a catorze membres, molts dels quals foren també organistes. Entre els mestres de capella de la Seu de Manresa cal destacar Gaietà Mensa, Jaume Subias i Francesc Escorsell. L’activitat d’aquesta capella no es reduí a la del temple de la Seu, sinó que també participava en les diferents processons i col·laborava amb altres esglésies de la ciutat. En l’actualitat la capella continua realitzant activitats musicals.
La primera notícia sobre la música civil manresana fa referència a la processó celebrada per Corpus el 1422. A partir del segle XVII es troben les primeres dates sobre l’existència d’un conjunt de músics vinculats al poder municipal. Precisament l’existència d’un conjunt i/o banda municipal ha estat un dels focus de l’activitat musical a la capital del Bages. Si al principi del segle XIX hi ha documentat un conjunt municipal format per vuit membres, a partir del 1835 fou substituït per la banda militar, amb seu a la Caserna del Carme, activa fins el 1960. La presència d’una banda militar estigué acompanyada de la reivindicació d’una banda municipal i d’una escola de música. La creació definitiva de la banda municipal arribà el 1945, i la formació perdurà fins el 1979. El 1996 es recuperà amb la creació de la Banda de la Unió Musical del Bages.
La primera escola municipal es fundà el 1854 i es volgué erigir com a institució per a formar els músics de la banda o de les diferents institucions corals. Paral·lelament als intents de creació d’una escola de música i una banda, aparegueren iniciatives corals vinculades als Cors de Clavé. La Societat Coral La Fraternitat (1850), L’Aurora (1853) o La Unió Manresana (1882) són una petita mostra de la proliferació diniciatives. La fundació de l’Orfeó Manresà (1901) suposà un punt d’inflexió en la vida musical manresana, que el 1930 s’enriquí amb la fundació de l’Associació de Música de Manresa. Moltes altres entitats i associacions musicals tenen un paper destacat en el panorama musical bagenc, que a partir del 1980 rebé un nou impuls gràcies a l’ampliació dels estudis del Conservatori fins al grau professional. En l’actualitat, aquesta institució juntament amb l’Orfeó Manresà i la Unió Musical del Bages són els tres eixos de la vida musical de Manresa. D’altra banda, en l’àmbit arxivístic cal destacar l’arxiu de l’esmentada basílica de Santa Maria, amb més de 1700 manuscrits dels segles XVIII, XIX i XX.
Bibliografia
- Diversos autors: Història de Manresa. Primera meitat del segle XX, Caixa de Manresa, Manresa 1992
- Vilar, J.M.: Antecedents i origen del Conservatori de Música de Manresa, "Dovella", 26, Manresa 1988
- Vilar, J.M.: La música a la Seu de Manresa en el segle XVIII, Centre d’estudis del Bages, Manresa 1990
Complement bibliogràfic
- Vilar i Torrens, Josep Maria: La música a la Seu de Manresa en el segle XVIII, Centre d’Estudis del Bages, Manresa 1990
- Certamen literario-musical celebrado en la ciudad de Manresa el dia 1º de setiembre de 1883 por la Administración de los Santos Mártires, patronos de la misma..., Imp. de José Abadal, Manresa 1884