Els testimonis d’aquesta vila es remunten als segles XI-XII. Les primeres notícies sobre la seva activitat musical daten del 1604 i fan referència a una escolania a l’església de Sant Feliu. Durant segles fou a Sant Feliu on es formaren la major part dels músics sabadellencs. El 1796 dos d’aquests escolans, J. Muixí i F. Bosch, fundaren una de les primeres orquestres estables de les quals es té notícia a Europa, la cobla Muixins. El 1852 F. Bosch i Llonch, àlies "el Fatxenda", i F. Bosch i Comadran se’n separaren i formaren l’orquestra Els Fidels, que el 1892 passà a dir-se Els Fatxendes i fou cèlebre per la rivalitat que mantingué amb la dels Muixins. De l’any 1837 hi ha constància d’una Banda de Música del Batalló, formació que el 1851 adoptà el nom de Banda de Música Municipal i el 1892 passà a titularitat municipal amb el nom de Banda Municipal de Música de Sabadell, dirigida per E. Bosch i Humet.
Pel que fa a la capella de música de Sant Feliu, al segle XIX passà a dependre de l’ajuntament i al final de la dècada del 1850 o principi de la del 1860 rebé el nom d’Escola Municipal de Música. El 1892 E. Bosch en fou nomenat director titular. Un altre centre musical important fou la capella de música de la Puríssima Concepció, de la qual M. Ferrer fou mestre. A la fi del segle XIX i principi del XX anà creixent l’activitat musical de Sabadell. S’hi succeïren els concerts corals i instrumentals a càrrec d’entitats com l’Orfeó de Sabadell, creat el 1904 per J. Planas, els quintets Imperial i Padró, al primer decenni del segle XX, i l’Associació de Música de Sabadell, els anys vint. Aquesta darrera inaugurà la seva primera temporada de concerts amb la pianista Wanda Landowska. Dins l’àmbit de la sardana es crearen les cobles La Principal del Vallès (1920) i La Principal de Sabadell (1932). El 1943 es fundà la Coral Al·leluia i, el 1947, l’orquestra Els Fatxendes feu una gira per Cuba i el Brasil, país aquest darrer on finalment s’instal·là tot passant a denominar-se Casino de Sevilla. El 1954 es dissolgué l’orquestra Muixins. La represa de concerts després de la guerra anà a càrrec de l’Associació de Cultura Musical i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, entitat que, a més de concerts de música clàssica, organitzà sessions de jazz. Sota els seus auspicis nasqué la Coral Belles Arts el 1971. El 1939 es creà la Cobla Molins, que el 1952 passà a dir-se Cobla Sabadell, i el 1976 aparegué la Cobla Jovenívola. Durant els darrers vint anys del segle XX l’activitat musical cresqué de manera espectacular. El 1987 l’Escola Municipal de Música adquirí categoria de Conservatori Professional Municipal de Música de Grau Mitjà. Des del 1982 Sabadell també gaudeix d’una temporada estable d’òpera al Teatre La Faràndula, organitzada per l’associació Amics de l’Òpera de Sabadell, que creà la soprano sabadellenca M. Lacambra. El 1987 nasqué, per iniciativa dels Amics de l’Òpera de Sabadell, l’Orquestra Simfònica del Vallès, que ofereix una temporada regular al Teatre La Faràndula i al Palau de la Música de Barcelona. També cal esmentar el cor Lieder Càmera, que dirigeix J. Vila. Són fills de Sabadell els compositors N. Casanoves (segle XVIII), J. Masllovet (segles XIX-XX), A. Rodamilans (segles XIX-XX), A. Borgunyó (segles XIX-XX), Ll. Balsach (segle XX), B. Casablancas (segle XX), J.M. Pladevall (segle XX) i J.Ll. Guzman (segle XX), entre d’altres.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Extraordinari dedicat a la música a Sabadell
- Aymerich, Dionísia
- Vilar i Torrens, Josep Maria: L’Escola Municipal de Música de Sabadell, un segle d’història: 1892-1992, Ajuntament de Sabadell, Sabadell 1994
- Gamell, Josep: Pop-rock Sabadell, Sabadell 1992
- Nonell, Jaume
- Subirana, Lluís: La sardana a Sabadell, Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Sabadell 1998