La capital és T’aipei. Fou habitat per xinesos des del segle VII. Els portuguesos hi arribaren al segle XVI i la batejaren amb el nom d’Ilha Formosa. Més tard fou envaïda pels holandesos i al final del segle XVI entrà a formar part de l’imperi manxú. Les religions predominants són el confucianisme, el taoisme i el budisme.
Música culta
Des del final del segle XIX la música culta de tradició europea hi ha anat guanyant terreny, en detriment de la música tradicional xinesa. Quan s’implantà el règim comunista a la Xina continental i Taiwan es convertí en la seu de l’antic govern xinès a l’exili, però, l’illa esdevingué un reducte on es mantingué la música tradicional xinesa, prohibida per les autoritats maoistes. L’escenari on ofereixen concerts les formacions instrumentals del país, com l’Orquestra Simfònica Nacional de Taiwan i la Filharmònica de T’aipei, és la Sala de Concerts Nacional (1987). Aquesta sala també ha acollit sovint orquestres estrangeres de renom, com la Filharmònica de Viena, la de Munic i la del Concertgebouw d’Amsterdam. La industrialització de Taiwan s’inicià al principi del segle XX, però no fou fins a partir dels anys cinquanta que hi hagué la primera generació de compositors taiwanesos formats íntegrament al país. El predecessor i pare de tots ells és Tsang-houei Hsu (1929), el primer autor que barrejà els elements musicals xinesos i occidentals en un estil que ha estat anomenat a vegades "romanticisme pentatònic". Defensor de les avantguardes musicals d’Occident i estudiós de la música xinesa, creà institucions com el Fòrum de Compositors Xinesos, la Societat Xinesa per a la Música Contemporània o el Centre per a la Recerca de Música Folklòrica Xinesa. Els anys seixanta foren l’època de més efervescència musical a l’illa, i la música contemporània occidental hi arrelà amb força. Es crearen diversos grups musicals, com wu ren yueji (Grup dels Cinc Homes, 1965-67) o el xiangrikui yuehui (Grup del Gira-sol, 1968-71). Els anys vuitanta es fundà el New Aspect International Arts Festival, dedicat a la música contemporània, i el 1989 es creà la branca taiwanesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. Es poden distingir tres generacions de compositors taiwanesos. La primera correspon als nascuts entre el 1900 i el 1945, any de l’expulsió dels japonesos. Alguns dels seus membres són Hsiao Erhua (1906), Chen Sa-Zhi (1910), Jiang Wenye (1910-1983), Shi Wei-Liang (1925-1977), Lu Yen (1930), Hou Chun-Ching (1938) i Ma Shui-Long (1939). La segona inclou els compositors nascuts en 1940-55, com ara Lee Tai-Hsiang (1941), You Chang-fa (1942), Wen Long-Hsin (1944), Pan Hwang-Long (1945), Tzeng Shing-Kwei (1946), Chien Nan-Chang (1948), Wu Ting-Lien (1950), Wu Yuan-Fang (1952), Yang Tsung-Hsien (1952) i Chien Shan-Hua (1954), entre d’altres. Els representants més destacats de la tercera generació són Pan Shyh-Ji (1957), Chang Hwei-Li (1957), Chung Yiu-kwong (1957), Chao Yu-Shen (1959), Pan Hsiao-Nan (1959), Lu Wen-tze (1962), Chen Shi-Huei (1962), Wang Ming (1963), Hung Chung-Kun (1963), Du Wen-Huei (1964) i Wang Sue-Ya (1965). Tots tres grups es caracteritzen per la fusió de les tendències més innovadores de la música d’avantguarda occidental amb la música tradicional xinesa, si bé, en general, aquesta darrera ha anat perdent pes.
Música popular
Vegeu Xina