En el moment de la seva creació es decidí dotar-lo de personalitat pròpia, per la qual cosa s’optà per dedicar cada edició a un tema monogràfic, i alhora se li volgué donar un important component pedagògic, que es complementà, entre d’altres activitats, amb conferències, exposicions i projeccions cinematogràfiques. El 1982, les desavinences entre les Joventuts Musicals i l’Ajuntament de Granollers, que s’havia fet càrrec de la major part del finançament, comportaren la desaparició del festival. No fou fins el 1987 que l’Ajuntament decidí restaurar-lo, i n’encarregà l’organització a un grup de gent vinculada al món de la música, amb l’aixopluc legal de les Joventuts Musicals, mantenint els trets essencials de l’etapa anterior. En aquesta segona època es decidí encarregar, cada dos anys, una obra a un compositor català jove, entre els quals hi ha hagut B. Casablancas, A. Guinovart o S. Brotons. L’organització procura equilibrar la presència de músics catalans i estrangers, i es preocupa especialment de potenciar el treball dels joves músics locals. Entre les edicions monogràfiques del festival cal destacar les dedicades a J.S. Bach, L. van Beethoven o W.A. Mozart, i també les que han portat per nom La música catalana del segle XX, Música montserratina, El Classicisme, L’humor en la música o Dones compositores, entre moltes altres.