tuba
*

f
Música

Tuba

© Fototeca.cat/ Idear

Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet. El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori. El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament. Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic. Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la infanteria. En les celebracions públiques la feien servir sobretot a la palestra i en els jocs i combats dels gladiadors, sovint combinada amb la trompa i l’hidraulos. En les cerimònies religioses, el seu so solia estar associat als sacrificis i les processons fúnebres, moltes vegades acompanyada del cornu, el lituus i la tíbia. Després de l’extinció de l’imperi Romà, el nafil o anafil, un instrument anàleg, fou reintroduït pels àrabs a la Península Ibèrica i, de retop, al continent europeu.