OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

xiulet

substantiu masculím
Música
música mús
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).

La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics. La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris. Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell. Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de teulers, consistent en un fragment de terrissa de forma semicircular amb dos forats que, per a fer-lo sonar, cal introduir completament dins la boca. Igualment poden ser considerats d’aquest grup tots aquells tubs que puntualment són utilitzats com a xiulet: un tub de vidre o de plàstic, una ampolla, etc. Els xiulets amb conducte d’aire són tots els que el tenen del tipus flauta, siguin de canya, fusta tornejada, terra cuita, metall, etc. Hi ha xiulets, com ara el xiulet globular, que poden ser de buf directe al cantell o amb conducte d’aire (per exemple el rossinyol) segons quin sigui el model de construcció. Un altre criteri de classificació distingeix entre els xiulets de tub obert, és a dir, aquells que tenen els dos extrems del tub oberts, i els xiulets de tub tancat, que tenen un dels extrems tancat i l’altre obert. Finalment, alguns xiulets poden tenir algun forat digital que els permet l’alternança de dos sons.

Col·laboració: 
MAJ

Llegir més...