OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

xilòfon

xilofon
substantiu masculím
Música
xilofon
Xilòfon
© Fototeca.cat/ Idear
música mús
Instrument de percussió de so determinat.

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa. Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes. Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància. En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú. Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta. La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació. Així, com més llargues són, més greu és el so que produeixen. Els instruments de més envergadura abracen quatre octaves. Les làmines solen estar arrenglerades, una per cada nota, i situades en progressió de greu a agut i d’esquerra a dreta. Si l’instrument és diatònic s’ordenen en una sola filera i si és cromàtic en dues, a diferent alçada i amb les barres disposades de manera anàloga al teclat d’un piano. El so és produït en posar-les en vibració colpejant-les amb una, dues o més baquetes, l’elecció de les quals influeix, sobretot, en el timbre de l’instrument. Amb les de material dur hom pot produir sons brillants i incisius; amb les més toves, sons apagats i suaus. Fent-ne servir més d’una alhora, el xilòfon pot ser usat com a instrument melòdic o bé harmònic. Per a aconseguir la màxima ressonància, les barres han d’estar aïllades i en suspensió o bé recolzades en uns suports de feltre o de cautxú. Solen estar muntades damunt una caixa de ressonància, que n’amplifica el so. En els models més senzills és un caixó de fusta, i en d’altres, com és el cas de la marimba, el xilòfon d’orquestra, hi ha uns tubs metàl·lics que fan de ressonadors i que han d’estar afinats d’acord amb la freqüència de la làmina que els correspon. Sembla que és un instrument originari del sud-est d’Àsia, des d’on es difongué cap a l’Àfrica i, posteriorment, l’Amèrica Central. Vers el segle XV aparegué a Europa, on fou conegut com a saltiri de fusta. Sense gaires modificacions essencials, s’ha adaptat a cultures molt diverses i ha sofert una evolució particular en cada cas. En la seva forma més senzilla, els xilòfons són usats com a instruments escolars, sovint en combinació amb els metal·lòfons, especialment en el mètode didàctic inspirat per Carl Orff.

Col·laboració: 
FCC

Llegir més...