Vida i obra
Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València (1683), on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris. Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren (1710) i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal. No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva. Membre d’una generació que sofrí la guerra de Successió i la difícil reacomodació en l’entramat de la nova monarquia borbònica, mitjançant l’erudició trobà la via per a recordar una època definitivament passada. En els seus protocols notarials feu diverses anotacions autobiogràfiques, però el seu interès per la història es palesà sobretot en la seva obra com a dietarista i cronista local. Als protocols també ressenyà els esdeveniments públics que afectaren Castelló (1684-1716). Sota el títol d’Advertències i curiositats per a haver-ne memòria en lo esdevenidor, hi desfilen calamitats meteorològiques, visites de personatges, execució de construccions civils i religioses i altres notícies que afectaren la vila. Aquest dietari es continuà en el Llibre Verd de l’Arxiu Municipal de Castelló, titulat Enchiridion rerum memorabilium, on des del 1588 els escrivans i cronistes ja registraven els esdeveniments locals més notables, i on figuraven les notícies breus (folis 170-179) mentre exercí l’ofici públic. Els successos anotats (1707-10), a més de ser una crònica de la vida quotidiana, també permeten seguir la implantació de les noves autoritats locals borbòniques i les relacions de la ciutat amb l’exèrcit castellà. Amb una sintaxi desendreçada i una redacció concisa, la llengua d’aquests diaris –el català durant l’època foral i, predominantment, el castellà a partir de Felip V– palesa el canvi traumàtic del clima polític i cultural del moment. Tanmateix, la seva obra més important és la crònica inèdita titulada Noticias de la villa de Castellón de la Plana (1730). Seguint els cronistes Rafel Martí de Viciana i Gaspar Escolano, comença amb la fundació de la ciutat pels grecs jonis i continua fins a la conquesta de Jaume I, interpretada com un nou moment fundacional –amb la colonització cristiana i el trasllat de la població des del puig de la Magdalena a l’actual emplaçament a la plana–. Copià el document reial que autoritzava el canvi de lloc (1251), que esdevingué la referència erudita més antiga sobre els orígens de la ciutat. Dedica gran atenció a les fundacions de convents i, sobretot, a les biografies dels fills il·lustres de Castelló, les quals foren utilitzades pel dominicà Manuel Martí i Picó com a pròleg del seu Sermón (1792). Hi ha una còpia de la crònica (1761) al convent de Sant Domènec de València.
Lectures
- ALMARCHE, F.: “La Crónica de Castellón de la Plana, por José Llorens de Clavell”, Revista de Castellón, 61, 1914.
- SÁNCHEZ I ADELL, J.: Llorens de Clavell y sus Memorias históricas de Castellón, Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló 1952.