Es doctorà en filosofia i dret a la Universitat de València, on fou deixeble de Gregori Maians. Entre el 1772 i el 1780 fou catedràtic de dret natural als Reales Estudios de San Isidro. En aquesta última data fou nomenat alcalde del crim a València. Membre numerari de la Real Academia de la Historia, publicà Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes (1776, edició en microforma del 1989) i Historia del derecho natural y de gentes (1776), amb la qual tractà d’oferir als seus alumnes una sinopsi històrica del dret natural. Aquest breu tractat fou reeditat el 1950 a Madrid (ed. i pròleg de Manuel García Pelayo) i el 1999 a València (ed. i notes de Salvador Rus Rufino).