Antoni Capdevila i Gili

(Tàrrega, segle XVIII — Madrid, segle XVIII)

Historiador de la cultura, botànic, metge i matemàtic.

Vida i obra

Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians. Cursà gramàtica i filosofia a València (1740-41) i lleis a Salamanca (1744). El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica. No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo. El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions el 1763 i el 1764 per mitjà de l’erudit danès Carl Christopher Pluer. Dedicà la seva Historia de la Universidad de Valencia a Pluer, difusor de molts aspectes de la cultura espanyola a Europa.

Mantingué sempre una relació epistolar amb Maians, a través de la qual es poden conèixer les fluides relacions amb erudits estrangers com Carl von Linné, de qui Capdevila traduí al castellà gran part de l’obra i al qual aportà dades sobre la tradició botànica espanyola. També es relacionà amb Baierus, Bergius i d’altres.

La correspondència que mantingué amb l’erudit suís Albrecht von Haller –autor de la més monumental obra d’erudició biobibliogràfica científica de la Il·lustració– ha estat estudiada i publicada (1996). En aquesta obra es troben abundants referències no sols al passat, sinó també a botànics i metges contemporanis seus, com ara Quer, Barnadés, Gómez Ortega i d’altres. A part de la ja esmentada, fou membre de diverses societats científiques europees, com l’Acadèmia Reial d’Estocolm i l’Academia Naturae Curiosorum de Berlín, on rebé el pseudònim de Diophanis. Les seves pèssimes relacions amb Andrés Piquer el mantingueren apartat de la cort espanyola i dels nuclis d’influència de les universitats i la ciència espanyoles del seu temps. Entre les seves obres també destaca el manuscrit Catalogus Medicorum Hispanorum al qual fa referència en les cartes a Haller, però que no s’arribà a publicar.

Lectures
  1. BARONA, J.L. et al.: La correspondencia entre A. Von Haller y Antonio Capdevila, Seminari d’Estudis sobre la Ciència / Universitat de València, 1996.
  2. PESET I LLORCA, V.: Mayans y los médicos. Epistolario,Ajuntament d’Oliva, València 1972.
  3. Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració, Curial / 3i4, València / Barcelona 1975.