L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica. Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal (que probablement correspon a la segona) i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis. Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental. La seva posició taxonòmica és força discutida: alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les mars del Mesozoic. L’ordre inclou les famílies dels clamidoselàcids i els hexànquids. Els clamidoselàcids són uns estranys taurons de cos molt allargat i boca terminal (no se n’han enregistrat a les aigües catalanes). Els hexànquids inclouen la resta d’espècies, que alguns autors divideixen en dues famílies: la dels hexànquids pròpiament dits (amb 6 fenedures branquials) i la dels heptrànquids (amb 7). A la mar catalana, trobem dues espècies d’hexanquiformes, de la família dels hexànquids.
Els hexànquids
Hexanquiformes: 1 bocadolç fosc (Heptrachias perlo), i 2 peix xovato o bocadolç clar (Hexanchus griseus), tots dos amb una sola aleta dorsal, situada enrere del cos, i amb una gran boca ventral. Mengen sobretot peixos i cefalòpodes, i solen nedar bastant a prop del fons, lluny de la costa.
Juan A. Moreno.
Són taurons de dimensions grans o moderades, que porten una sola aleta dorsal, situada a la part posterior del cos, prop de l’aleta caudal. És molt característic d’aquests taurons el fet que tenen la boca ampla i ventral i dents de formes diferents en ambdues mandíbules: les de la mandíbula inferior presenten una cúspide grossa seguida de tota una sèrie de cúspides petites. Tenen 6 o 7 parells de fenedures branquials. Fan vida bentònica o pelàgica, però viuen tots en aigües temperades. Són ovovivípars.
El bocadolç clar o peix xovato (Hexanchus griseus) és un tauró de grans dimensions (les femelles assoleixen els 4,5 m de llargada, mentre que els mascles són considerablement més petits), de cos gros i cap especialment ample i robust, que resulta inconfusible per les sis fenedures branquials que presenta a cada costat del cap. D’altra banda, té la boca pròxima a l’extrem del musell, i les dents, grosses i amb 7-11 cúspides a la mandíbula inferior, són còniques i molt agudes a la superior; les aletes són curtes i arrodonides, fora de la caudal que és llarga i estreta, i el color general del cos és gris clar. Freqüenta profunditats mitjanes i elevades (la seva presència s’ha enregistrat fins als 1875 m), generalment sobre fons durs. Es tracta d’una espècie ovovivípara i prolífica, que pot arribar a parir un centenar de cries de 50 a 65 cm de longitud. Es captura a les zones temperades i tropicals de gairebé tot el món, bé que no es gaire apreciat pels pescadors, i els exemplars grossos atrapats ocasionalment amb arts de ròssec són venuts a baix preu.
El bocadolç fosc (Heptrachias perlo), d’aspecte més esvelt i de mida més petita que el bocadolç clar, és l’únic elasmobranqui de les nostres aigües que presenta 7 parells de fenedures branquials. Té el musell llarg i cònic, i la boca, també llarga i molt corbada, es troba armada de dents similars a les del bocadolç clar. Les aletes són igualment petites, llevat de la caudal. És de color gris fosc. Habita els fons tous, arenosos o fangosos de la part superior dels talús continental, fins als 1000 m de fondària. Com el bocadolç clar, s’alimenta fonamentalment de peixos i cefalòpodes (en proporció menor). Assoleix la maduresa sexual quan fa aproximadament 1 m de llargada i no sol créixer més d'1,4 m. Es troba a les zones temperades i tropicals de totes les mars. La seva reproducció és ovovivípara i pareix de 10 a 20 cries cada vegada. Tot i ésser capturat amb freqüència, tampoc no té gaire acceptació.