Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals. Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica. De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocel·lat (Squatina oculata), que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons.
AGE Fotostock.
L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida bentònica sobre el fons marí. Aquest grup no ha tingut tant d’èxit com el dels batoïdeus potser a causa de la reduïda diversificació que presenta (només un gènere amb 12 espècies). El seu origen deu ésser força primitiu. En diferents graus comparteix caràcters amb gairebé tots els altres grups i per això les seves afinitats són molt incertes.
Com els batoïdeus, els esquatiniformes presenten el tronc deprimit o aixafat i formant un disc diferenciat de la cua. Les aletes parelles també s’expansionen al llarg del tronc, però, a diferència d’aquells, les aletes pectorals no es troben soldades als marges del cap; consegüentment, entre aquests marges i les aletes pectorals queda un espai on desemboquen les fenedures branquials. El cap té una estructura plana i circular. La boca és terminal, sovint envoltada de lòbuls i papil·les de les vàlvules nasals. Els ulls, que són petits, són situats molt a prop de la boca. Les dents presenten una única cúspide molt aguda i una base molt peculiar que recorda la pota d’ocell palmípede. Les aletes pectorals, que són àmplies, es prolonguen cap endavant en angle agut i s’arrodoneixen cap enrere; a l’extrem posterior, s’imbriquen amb les ventrals, darrere les quals comença una regió caudal de base ampla, on s’insereixen les dues aletes dorsals, i que acaba en una aleta caudal curta, de lòbul inferior més gran que el superior. La pell és recoberta de denticles dèrmics gruixuts i, ocasionalment, de tubercles espinosos. A la nostra mar se n’han descrit dues espècies, de la família dels esquatínids.
Els esquatínids
Tenen una forma intermèdia entre els taurons i les rajades. El cap és deprimit, la boca terminal i armada de diverses fileres de dents d’una sola cúspide i similars en totes dues mandíbules. Els orificis nasals són laterals i allargats. Darrere els ulls, de posició dorsal i mancats de membrana nictitant, se situen els espiracles, que són amplis. Les aletes pectorals s’estenen a banda i banda del cap, però, a diferència del que passa en els raids, no estan soldades pel davant. Tenen el musell curt i obtús. Pel que fa a les aletes, en tenen dues de dorsals i cap d’anal. Mostren 5 fenedures branquials, i el cos és recobert de denticles dèrmics. Són bentònics i ovo-vivípars.
Els escats o angelots (Squatina) són espècies de mida mitjana (habitualment sobrepassen 1,5 m de longitud), que viuen semienterrades als fons de la plataforma continental i es nodreixen primordialment de peixos. Es reprodueixen ovo-vivíparament i pareixen de 10 a 20 cries. D’una banda, l’escat o angelot comú (Squatina squatina) és l’espècie més comuna; consta d’un disc ample, de coloració arenosa que imita el fons marí. De l’altra, l’escat ocel·lat (Squatina oculata) té el disc més estret i presenta una coloració bruna amb ocels blancs que es disposen simètricament. És probable que a la mar catalana hi hagi una tercera espècie, l’escat aculeat (Squatina aculeata), portador de gruixuts tubercles espinosos en una filera mediodorsal que envolta els ulls.