Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa. Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics, originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador. A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més petits que els espiracles. Colonitzen els fons arenosos i fangosos des del litoral fins als 200 o 300 m de fondària. Es nodreixen especialment de peixos, que paralitzen mitjançant una descàrrega elèctrica. La reproducció és ovo-vivípara i, per la mala qualitat de la seva carn, no tenen gaire acceptació als mercats.
Els torpedínids
Les tremoloses, espècies proveïdes d’òrgans elèctrics, són estrictament bentòniques: habiten els fons de sorra de la plataforma continental. De les tres espècies que viuen a la nostra mar, fàcils de diferenciar pels seus colors, les fotografies mostren, a dalt, la tremolosa marbrada (Torpedo marmorata) i, a baix, la tremolosa comuna (Torpedo torpedo); la tercera, la tremolosa negrosa (T. nobiliaria) és la que té els òrgans elèctrics més potents. La posició dels òrgans elèctrics es pot arribar a distingir en les fotografies, com unes zones més deprimides que envolten els primers ocels.
Juan C. Calvín i Xavier Safont / M. Alba Camprubí.
Les tremoloses, espècies proveïdes d’òrgans elèctrics, són estrictament bentòniques: habiten els fons de sorra de la plataforma continental. De les tres espècies que viuen a la nostra mar, fàcils de diferenciar pels seus colors, les fotografies mostren, a dalt, la tremolosa marbrada (Torpedo marmorata) i, a baix, la tremolosa comuna (Torpedo torpedo); la tercera, la tremolosa negrosa (T. nobiliaria) és la que té els òrgans elèctrics més potents. La posició dels òrgans elèctrics es pot arribar a distingir en les fotografies, com unes zones més deprimides que envolten els primers ocels.
Juan C. Calvín i Xavier Safont / M. Alba Camprubí.
Els torpedínids són les tremoloses, batoïdeus que tenen un cos deprimit i molt característic, en el qual es distingeix un disc més o menys circular, que és resultat de la fusió de les aletes pectorals, i una cua més aviat curta i carnosa. El musell és arrodonit i la boca és ínfera, protràctil i armada de diverses fileres de petites dents. Els ulls, situats en posició dorsal, són petits, i per darrere hi ha els espiracles, ben desenvolupats. Presenten dues aletes dorsals desplaçades cap a l’extrem del cos i una aleta caudal ben desenvolupada. Tenen òrgans elèctrics, situats a banda i banda del cap. Són bentònics i de reproducció ovo-vivípara. A la nostra mar en trobem tres espècies.
La tremolosa marbrada (Torpedo marmorata) presenta una coloració força variable (generalment és marmòria amb matisos bruns, però també pot ésser uniformement fosca), i es reconeix sense cap dificultat per les 6 o 8 papil·les que envolten els espiracles. Viu tant als fons arenosos i fangosos com als llocs pedregosos fins a uns 60 m de fondària, encara que també pot arribar a assolir profunditats més grans. És una espècie ovo-vivípara que expulsa de 5 a 32 cries. S’alimenta de peixos i d’invertebrats.
La tremolosa comuna (Torpedo torpedo) és de color bru clar amb cinc (de vegades menys) ocels de color blau vorejats de fosc. Viu als fons arenosos i fangosos del litoral, però també pot arribar fins a uns 80 m de fondària. S’alimenta preferentment de peixos, si bé ocasionalment pot capturar invertebrats. Tant la tremolosa marbrada com la tremolosa comuna arriben a fer uns 65 cm de llargada.
La tremolosa negrosa (Torpedo nobiliaria) és força més gran (pot assolir els 1,8 m) i és pròpia de fondàries superiors (fins a uns 150 m). La seva coloració és uniformement fosca i pot produir descàrregues elèctriques de fins a 200 volts. S’alimenta de peixos. És una espècie ovo-vivípara i encara que la informació sobre la seva biologia és escassa, hom sap que pot arribar a produir uns 60 embrions. S’han descrit migracions efectuades únicament per exemplars adults, que són capaços de recórrer distàncies molt llargues.