Els lampridiformes

Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids: 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei. D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions (tots fan més d’un metre de longitud) i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors.

Domènec Lloris.

Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna: els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids. Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos, o bé de perfil ovalat i subcircular. La inserció de la base de les aletes pectorals és horitzontal. La boca és petita i obliqua, proveïda o no de dents. Però, com a tret més destacable, tenen un posttemporal en forma de forqueta. No presenten veritables radis espinosos a les aletes.

Els lamprídids

Els peixos d’aquesta família tenen el cos ovalat i comprimit i un cap gros en el qual destaquen uns ulls molt grossos i una boca molt ben desenvolupada, protràctil i sense dents. D’altra banda, tenen l’aleta dorsal llarga i amb els primers radis molt desenvolupats i falciformes, tots de la mateixa mida i oposats als de les aletes pelvianes. Les aletes pectorals són grosses i es disposen horitzontalment. Les escates que recobreixen el cos són petites i cicloides. Es tracta d’espècies cosmopolites de vida pelàgica.

Lampris guttatus és l’únic representant de la família dels lamprídids i es caracteritza pel seu cos ovalat, alt i comprimit, tot revestit de petites escates cicloides i recorregut per una línia lateral que s’arqueja just per sobre la base de les pectorals. Al cap hi ha la boca, petita, una mica obliqua i desdentada però amb la mandíbula prominent, i uns ulls relativament grossos i circulars. Les aletes dorsal i anal són llargues i simples, però la primera (de 51 a 55 radis), consta d’un lòbul anterior alt i d’aspecte falciforme, mentre que l’anal és baixa, sense el lòbul falciforme i la formen de 38 a 41 radis. Les aletes ventrals, també d’aspecte falciforme, se situen al marge ventral del cos i darrere la vertical que passa per l’origen de les pectorals; aquestes són de base horitzontal i es troben, aproximadament, a la línia que passa per l’extrem inferior de l’ull. L’aleta caudal és fesa i al peduncle caudal, ben diferenciat i de secció circular, s’hi troben dues fossetes que s’ubiquen al perfil dorsal i ventral. El color general del cos és gris blavós, amb pinzellades de rosa, verd i blau, i freqüentment amb nombroses taques circulars clares; el ventre és vermell i les aletes, també vermelloses, són orlades de clar. Assoleix mides d’1,8 m i un pes de 220 a 270 kg. La seva alimentació és variada: consumeix sípies, crustacis i peixos (sorells i sardines).

Lampris guttatus té una distribució geogràfica molt àmplia: ha estat registrat a l’Atlàntic (d’Islàndia a l’Àfrica meridional), a la Mediterrània i al Pacífic septentrional. És més aviat de costums pelàgics: neda freqüentment prop de la superfície i amb lentitud, encara que sembla que també sovinteja aigües més profundes. Es pesca accidentalment amb palangres i arts de ròssec bentònics. A les nostres costes s’ha assenyalat la seva presència en aigües properes a les illes Balears i a Tarragona. La carn, que recorda la del salmó pel seu color vermellós, és tendra, oliosa i d’un sabor excel·lent, fins a l’extrem que pot considerar-se una de les més valorades.

Els lofòtids

Són peixos mesopelàgics de cos allargat, en forma de cinta, que arriben a fer fins a 2 m de llarg. Al cap tenen una cresta occipital en la qual s’insereix el primer radi de l’aleta dorsal, que és llarguíssim; la resta de l’aleta cobreix tota la regió dorsal, fins al peduncle caudal. L’aleta anal és molt curta i se situa a l’extrem posterior del cos, on també hi ha l’obertura anal. L’aleta caudal és reduïda i acaba en punta. Tots tenen escates delicades, petites i cicloides i la boca petita i protràctil.

Lophotus lacepedei, l’únic lofòtid de la nostra ictiofauna, té el cos allargat i comprimit, amb aspecte de cinta. Fa una llargada màxima d’1,8 m. Al davant, el front cefàlic és recte i truncat gairebé verticalment, una mica més prominent a la part alta que a la regió rostral. La pell és nua i la línia lateral s’estén de la base de l’esperó de la nuca fins a l’extrem posterior del cos. La boca, menuda, té unes dents petites i caniniformes, lleugerament corbades cap enrere, que revesteixen en tres fileres el maxil·lar, el premaxil·lar i el dentari; a part, hi ha les dents faríngies. L’única aleta dorsal, que gairebé toca la caudal, és formada per un total de 220 a 260 radis; el primer, llarg i gruixut, forma una mena d’esperó que s’insereix a la part superior del front cefàlic. L’aleta anal és extremament curta (18 a 20 radis) i relegada a l’extrem caudal. Les aletes pectorals, entre 13 i 15 radis, se situen molt a prop del perfil ventral del cos, mentre que les ventrals, amb cinc radis, són petites i es troben immediatament darrere les pectorals. El color del cos és gris argentí, una mica bru al dors i lleugerament plomis a la part ventral, mentre que l’aleta dorsal és rosa salmó en la seva totalitat. La seva biologia és força desconeguda però, segons sembla, es tracta d’una espècie d’hàbits mesopelàgics; té una distribució geogràfica àmplia: no solament ha estat registrat en diversos indrets de la Mediterrània, sinó també a l’Atlàntic oriental (Madeira), Sud-àfrica, Nova Zelanda i el Japó.

Els traquiptèrids

La família dels traquiptèrids és la més representativa de l’ordre pel que fa al nombre de tàxons, bé que al nostre país només n’hi ha dos gèneres i dues espècies: Trachipterus trachypterus i Zu cristatus. Els peixos d’aquesta família es caracteritzen per la forma llarga i comprimida del cos i perquè tenen la pell nua i dotada d’unes berrugues papil·lars que es fan més nítides al llarg de l’abdomen, però, a més, la línia lateral, ben aparent, corre pròxima al perfil ventral i és resseguida d’escuts espinosos. Al cap, curt i comprimit, hi tenen una boca terminal petita i fortament protràctil, proveïda d’unes dents primes, corbades i punxegudes, uns ulls grossos i circulars, i unes obertures branquials àmplies. Tenen una única aleta dorsal, de 120 a 190 radis, que s’estèn des del cap fins gairebé a l’extremitat caudal. Els manca l’aleta anal i les pectorals són petites. Les ventrals, en cas d’haver-n’hi, se situen en posició toràcica i tenen pocs radis. La caudal, d’aspecte rudimentari, ofereix una forma de ventall.

Són espècies d’hàbits mesopelàgics i, segurament, d’àmplia distribució geogràfica perquè la seva presència no solament ha estat detectada a la Mediterrània, sinó també a l’Atlàntic oriental, al Pacífic occidental i central, i a les aigües de Nova Zelanda.

Trachipterus trachypterus és un peix de cos allargat (d’1,5 m de llarg), comprimit i força alt, especialment a la seva primera meitat. Té el cap relativament petit amb relació a la llargada del cos, amb una boca petita i protràctil. L’aleta dorsal és llarga i abasta des del cap fins a la regió caudal, amb uns 145-185 radis, els primers més alts que la resta. Les aletes pectorals són petites i les pelvianes són molt desenvolupades en els joves però són reduïdes en els adults. No té aleta anal i la caudal té una forma molt peculiar, que recorda un ventall. No té escates, però la línia lateral és molt aparent. La coloració del cos és argentada uniformement, amb unes quatre taques fosques circulars als costats i l’aleta dorsal d’un to vermellós. És una espècie mesopelàgica (una de les més grosses d’aquesta zona), que viu fins a una profunditat de 500 m. S’alimenta de peixos i calamars.

Zu cristatus també és tot ell allargat, però és molt més alt a la regió preanal que a la postanal. No acostuma a fer més d’1 m de longitud. El cap és relativament alt i la boca és protràctil i proveïda d’unes dents caniniformes fortes a totes dues mandíbules, al vòmer i als palatins. L’aleta dorsal és llarga i té entre 120 i 150 radis, els primers molts llargs i lliures a l’extrem. Les aletes pectorals i les pelvianes normalment són ben desenvolupades, però en canvi no té aleta anal. La caudal és allargada i mostra els radis separats fent dos grups. El color del cos és argentí amb diverses bandes transversals fosques als costats i un to brunenc fosc a l’aleta caudal. Com l’espècie anterior, s’alimenta bàsicament de peixos i cefalòpodes. És una espècie mesopelàgica, que viu a tota la Mediterrània, bé que és més aviat rara de trobar.

Els regalècids

Aquests peixos epipelàgics o mesopelàgics presenten el cos espectacularment llarg i comprimit, i alguns exemplars arriben a fer 7 m de llargada. Són de cap curt, en comparació amb el cos, i boca petita i protràctil, proveïda de dents petites i delicades que es disposen formant una filera única a totes dues mandíbules. El nombre de radis de l’aleta dorsal és molt variable, ja que pot oscil·lar entre els 150 i els 500 radis, tots segmentats, però els primers molt més alts i lliures de l’extrem, de manera que en conjunt formen una mena de pinzell al damunt del cap. Les aletes pectorals són petites i no hi ha aleta anal. En canvi, les pelvianes són formades per llargs radis filamentosos que s’assemblen als primers de l’aleta dorsal. L’aleta caudal és rudimentària excepte en les formes juvenils, que és formada per tres radis llargs i filamentosos. En conjunt tenen el cos nu i únicament hi tenen unes petites plaques o tubets que constitueixen la línia lateral. L’únic representant d’aquesta família que hi ha a la Mediterrània és Regalecus glesne.

Regalecus glesne, com d’altres membres del mateix ordre, presenta un cos en forma de cinta, molt allargat i comprimit, però destaca de tots els altres per les seves dimensions, ja que pot arribar a fer 5 o 6 m, tot i mantenir una certa fragilitat. Té la pell nua, bé que dotada de nombroses papil·les granuloses, especialment visibles a les regions ventral i caudal. La línia lateral és força aparent i llisa, sense escudets espinosos. La boca és vertical i els ulls relativament grossos i rodons. Té una única aleta dorsal que es disposa al llarg del cos amb un total de 225 a 425 radis, els primers dels quals formen un plomall ben diferenciat, que en els individus joves pot ésser relativament llarg. Les pectorals, amb 13 radis, són molt curtes i s’insereixen una mica per sota de l’angle opercular. Les dues aletes ventrals són transformades en un radi llarg, que en el cas dels adults presenta una petita dilatació al seu extrem. L’aleta caudal, en cas d’haver-n’hi, és formada per 3 o 4 radis filamentosos llargs i lliures, però, en canvi, mai no hi ha aleta anal. El cos és argentí brillant, amb pinzellades blavoses i verdoses, sobretot al dors; els flancs llueixen una sèrie de formacions vermiformes brunes verdoses que li confereixen un aspecte zebrat, i mentre que les aletes ventrals i dorsal són de color granat viu, les pectorals són de color grisós. Es tracta d’una espècie que forma part del poblament íctic mesopelàgic o batipelàgic, propi de les grans profunditats marines. Malgrat la seva àmplia distribució geogràfica (a més de la Mediterrània, també s’ha trobat a l’oceà Atlàntic i a l’Indopacífic), hom la pesca rarament.