OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX

Partit Carlí de Catalunya

siglaPCC
Partit polític
siglaPCC
ciències polítiques polít
Secció catalana del Partit Carlí, originat per la reorganització de la Comunió Tradicionalista sota la direcció de Don Xavier de Borbó-Parma i de Bragança el 1966, que des de 1968 fou coneguda com a Partido Carlista o Partit Carlí, estructurat de manera federal.

La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal.

L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català. Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal. El 1997 en sumaven un total de 586 (197 dones i 389 homes) i la seva distribució geogràfica era la següent: 240 a Barcelona, 91 a Girona, 116 a Lleida i 139 a Tarragona. Han estat “jefes-delegados” o secretaris generals: Josep Prat Piera, Josep Puig Pellicer, Antonio Domingo Francàs, Josep Carles Clemente i Josep Badia Torras. Els seus líders principals són Julio Gómez Bahillo (secretari general), Assumpta Cabré i Mascorda, Xavier Carbonell i Margenat i Ferran Lucas Zaragoza. El secretari general federal català del Consell Federal de les Joventuts és Álex San Julián.

El 1977, tot i ésser il·legal, participà en les eleccions legislatives (amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Moviment Comunista de Catalunya), dins la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme a Barcelona i Tarragona. Per al Senat propugnà la candidatura de l’independent Lluís M. Xirinacs. El 1986 el PC s’integrà en la coalició Izquierda Unida [IU], si bé l’abandonà el mateix any pels resultats electorals que obtingué (molt menors als de les seves expectatives), que provocaren que alguns sectors d’IU els atribuïssin, entre altres raons, a la presència carlina. El 1987 Juan Francisco Martín de Aguilera reemplaçà Enrique Cordero com a secretari general. El 1994 concorregué en les eleccions europees (661 vots a Catalunya). Edità Información Mensual, Avancem (1976-1979, reaparegut els anys noranta) i Nuestra Lucha (1977-1978).

Col·laboració: 
JCCl

Llegir més...