La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal.
L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català. Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal. El 1997 en sumaven un total de 586 (197 dones i 389 homes) i la seva distribució geogràfica era la següent: 240 a Barcelona, 91 a Girona, 116 a Lleida i 139 a Tarragona. Han estat “jefes-delegados” o secretaris generals: Josep Prat Piera, Josep Puig Pellicer, Antonio Domingo Francàs, Josep Carles Clemente i Josep Badia Torras. Els seus líders principals són Julio Gómez Bahillo (secretari general), Assumpta Cabré i Mascorda, Xavier Carbonell i Margenat i Ferran Lucas Zaragoza. El secretari general federal català del Consell Federal de les Joventuts és Álex San Julián.
El 1977, tot i ésser il·legal, participà en les eleccions legislatives (amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Moviment Comunista de Catalunya), dins la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme a Barcelona i Tarragona. Per al Senat propugnà la candidatura de l’independent Lluís M. Xirinacs. El 1986 el PC s’integrà en la coalició Izquierda Unida [IU], si bé l’abandonà el mateix any pels resultats electorals que obtingué (molt menors als de les seves expectatives), que provocaren que alguns sectors d’IU els atribuïssin, entre altres raons, a la presència carlina. El 1987 Juan Francisco Martín de Aguilera reemplaçà Enrique Cordero com a secretari general. El 1994 concorregué en les eleccions europees (661 vots a Catalunya). Edità Información Mensual, Avancem (1976-1979, reaparegut els anys noranta) i Nuestra Lucha (1977-1978).