Inicialment es definí marxista leninista, terme que després substituí pel concepte “marxista feminista”. Considera que la contradicció social fonamental és l’existent entre la burgesia i el proletariat, i que les dones han d’aprofitar el moment de l’emancipació dels obrers per a negociar amb els homes en termes d’igualtat. Al febrer de 1979 impulsà la creació del Partido Feminista de España, que té com a objectius l’alliberament de la dona i la república federal. En les eleccions legislatives i municipals de 1979 donà suport al Moviment Comunista de Catalunya. En les autonòmiques de 1980 intentà crear un Front de Dones que aglutinés les diferents tendències feministes. En fracassar, defensà la candidatura del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional, que assumí el seu programa de reivindicacions immediates. Concorregué a les eleccions europees de 1999 en la Confederación de Organizaciones Feministas i obtingué 4.446 vots a Catalunya. Dirigents: Elvira Siurana Zaragoza, Francisca Ribas Xiques i Antonia Segura Terradas. Edita Poder y Libertad i Vindicación Feminista.