Al maig de 1997 celebrà el congrés fundacional. Defensà la independència de Catalunya, fou partidari de crear un front patriòtic nacionalista i reclamà de formar part de l’espai ideològic socialdemòcrata. Els dirigents foren Colom (president), Rahola (vicepresidenta) i els diputats autonòmics Benet Tugues (secretari general) i Xavier Bosch (president del consell nacional). Fou implantat especialment al Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental, Osona i el Maresme. A la Catalunya del Nord s’anomenà Partit per Catalunya i el dirigí Jordi Vera. L’organització juvenil s’anomenà Joves Independentistes dels Països Catalans. Edità Butlletí Informatiu. L’any 1999, després dels escassos vots obtinguts en les eleccions municipals (12.811 vots i 9 regidors) i europees (11.686 vots), el partit fou dissolt en un congrés extraordinari celebrat el 5 de setembre. Colom anuncià aleshores la creació d’una fundació dedicada a afavorir la independència de Catalunya.