El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla. Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya. El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde. Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma. Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant de l’estatal. El 1949 Sivatte fou destituït i el 1950, expulsat de la Comunió, si bé liderava la majoria dels tradicionalistes catalans. El 1957, en conèixer el “Mensaje del Rey” on D. Xavier postulava la col·laboració amb el franquisme, Sivatte en declarà la il·legitimitat i creà la Regència. Si bé el 1964 un grup d’integrants liderat per Carlos Feliú de Travy abandonà Sivatte per retornar a la Comunió liderada per Carles-Hug (quan aquest visità al novembre Catalunya), continuà distanciat del pretendent i el 1965 edità una declaració d’unitat catòlica. A Montserrat féu pública una crida (24/IV/1966) recordant els ideals del bàndol sollevat i reclamant un retorn a la unitat política de la postguerra. Entre altres publicacions, edità el Boletín de Órdenes y Avisos del Requeté de Cataluña i el Boletín Tradicionalista.
El 1978 creà un braç polític, la Unión Carlista, amb l’objectiu d’assolir la unitat carlina i que el 1986 s’integrà en la Comunión Tradicionalista Carlista. Tanmateix, la Regència continuà existint, ja que considerà que la monarquia no podia ser un partit polític. S’organitzà amb un Consell de Regència de tres braços: Sivatte representà fins a la seva mort (1980) el civil, el general Alejandro Utrilla el militar i el sacerdot Bruno Lezaun l’eclesiàstic. Actualment manté en secret els noms dels representants. Ha publicat els butlletins Unión Carlista (1978-1982) i ...y con el mazo dando (1984-1986).