- La miastènia greu és una malaltia d’origen autoimmune caracteritzada per una gran debilitat muscular que es presenta especialment quan hom efectua un moviment de manera repetida. En un primer moment, afecta sobretot els músculs que mantenen una activitat freqüent, com són els de les parpelles i els ulls o els de la boca.
- Si una persona que pateix d’aquesta malaltia té dificultat a respirar, cal que s’adreci immediatament a l’hospital, perquè és possible que presenti una crisi d’insuficiència respiratòria per afecció dels músculs respiratoris que podria tenir conseqüències greus si no rep un tractament adequat.
- Les persones que pateixen de miastènia greu han de consultar el seu metge abans de prendre qualsevol mena de medicament, perquè n’hi ha que poden desencadenar crisis de miastènia greu. Són especialment contraindicats diversos antibiòtics com l’estreptomícina, la neomicina, la gentamicina, la kanamicina, la bacitracina, la polimixina i la colistina.
- Sempre que una persona té un familiar que pateix d’aquesta malaltia, ha d’informar-ne a qualsevol metge que l’atengui, independentment del motiu de la consulta, perquè és possible que hagi heretat una certa predisposició a la miastènia. Cal tenir en compte que aquesta malaltia es pot presentar en qualsevol edat, bé que en general s’inicia especialment al voltant de quaranta anys.
- Els fills de dones amb miastènia poden patir durant les primeres setmanes de vida una miastènia transitòria que els pot ocasionar dificultats a l’hora de mamar, però que no sol tenir complicacions i guareix del tot espontàniament.
- La miastènia greu és tractada en alguns casos amb una intervenció quirúrgica per a extirpar el tim, perquè el trastorn pot ésser causat per un tumor o un creixement anòmal d’aquesta glàndula que ocasiona la formació d’anticossos que dificulten la transmissió de l’impuls nerviós als músculs.
- Els símptomes de la miastènia poden millorar considerablement amb un tractament amb fàrmacs que afavoreixen la transmissió de l’impuls nerviós als músculs. És molt important ajustar-se a les dosis de medicació prescrites, perquè tant un excés com una manca de medicament en pot desencadenar una crisi greu.