Hem volgut que la informació precisa i concreta relativa a persones, entitats o esdeveniments es pogués llegir, també, en funció del seu context. I per això presentem una entrada de cadascun dels esports, en la qual es fa una definició i classificació de les diferents modalitats que inclou, una breu introducció als orígens i una explicació dels fets més rellevants al llarg de la història a Catalunya, amb la qual cosa es fixa un fil interpretatiu pel que fa a l’evolució de cada pràctica esportiva que permet valorar millor el paper i el protagonisme dels participants. Quan el contingut ho ha aconsellat, les veus de cadascun dels esports van acompanyades de quadres que en resumeixen les fites principals. També cal dir que en els esports amb moltes modalitats diferents hem optat per presentar una entrada genèrica, que doni sentit d’unitat, i posteriorment entrades específiques, amb el gruix d’informació, per a cadascuna de les modalitats. En el mateix sentit hem cregut convenient també incloure una entrada “esport”, per fornir un esquelet interpretatiu sobre l’objecte d’aquesta obra, opció que sembla inexcusable en una enciclopèdia especialitzada, i que permet que el lector disposi d’una visió general sobre la matèria i el seu desenvolupament específic a Catalunya.
A banda d’aquestes entrades de les pràctiques esportives, el gruix quantitatiu de l’Enciclopèdia, més de la meitat de l’obra, correspon a les biografies, la gran majoria d’esportistes. S’han considerat tant els nascuts a Catalunya com també aquells que han desenvolupat una part de la seva carrera esportiva a Catalunya o en un club català. En el cas dels esportistes que no són naturals de Catalunya, es té en compte la durada de la seva vinculació amb l’esport català a l’hora de determinar l’extensió de les entrades. També cal dir que hem considerat els esportistes que ja han assolit un reconeixement en categories absolutes, de tal manera que no s’han inclòs esportistes que només han aconseguit rellevància en categories inferiors, tot i que si en el futur la seva trajectòria es consolida sí que hi seran. Pel que fa a les biografies de no esportistes, certament els criteris d’inclusió són més difícils, atès que no hi ha rànquings indiscutibles entre metges, periodistes o arquitectes, o entre dirigents esportius, per posar uns exemples. Quant als dirigents, s’han tingut en compte especialment els pioners de l’esport, i posteriorment aquells que han deixat una petjada més profunda. Pel que fa als professionals de disciplines associades a l’esport, també se n’han valorat les aportacions específiques, i els casos en què una mateixa persona tenia associades diverses aportacions. Els noms de persona s’han entrat amb la denominació amb què són coneguts; preferentment en català, però respectant la denominació en castellà o en una altra llengua si aquesta és la forma en què ells es reconeixen i la que utilitzen públicament.
Les veus referides a clubs i associacions esportives representen prop d’una quarta part del conjunt de l’obra. No cal repetir la importància que les entitats esportives han tingut històricament i tenen actualment en l’estructuració de l’esport català, i en la seva llarga trajectòria. De fet, aquest gruix associatiu n’ha estat l’eix vertebrador. Tanmateix, hi ha clubs de moltes menes, d’un esport o poliesportius, amb vocació d’excel·lència competitiva o més abocats a la formació. La quantitat i l’heterogeneïtat de la xarxa associativa ha dificultat força la tria dels clubs que havien de disposar d’una entrada pròpia. Atesa la diversitat de les competicions, és difícil establir un criteri d’excel·lència esportiva per als clubs de diferents esports, però és el camí que hem assajat. Així, hem incorporat tots aquells clubs pioners i tots els que han participat en competicions d’àmbit supracatalà. Tanmateix, hi ha casos en què aquestes competicions no existeixen, com per exemple les bitlles, i aleshores hem inclòs els clubs més rellevants de l’àmbit català. Per raons diferents, també incloem clubs que només han competit en àmbit català en els esports més populars i que disposen d’una xarxa associativa més extensa, especialment en el cas del futbol, on considerem tots els clubs que han participat en alguna ocasió en l’equivalent a l’actual Primera Catalana.
L’obra inclou així mateix entrades referides a equipaments, competicions i esdeveniments. En aquests àmbits hem optat per prioritzar aquells que han tingut en alguna ocasió el caràcter d’internacional, ja sigui com a categoria de la competició o com a seu de la mateixa. També hem volgut donar cabuda a un conjunt d’entrades referides als mitjans de comunicació, àmbit en què, juntament als professionals, hi ha una bona col·lecció de publicacions esportives, que en les etapes inicials van tenir una rellevància que depassava el caràcter informatiu i eren una eina de conformació organitzativa de l’esport català. Finalment, cal indicar que hem inclòs un conjunt d’entrades de lèxic que poden resoldre dubtes al lector sobre l’accepció en el llenguatge esportiu d’algunes paraules.
Tot i això, una obra d’aquest abast i ambició no hauria estat possible sense el decidit suport del Consell Català de l’Esport, veritable motor inicial de l’obra, i que ha estat a prop en tot el procés, i un amplíssim equip de col·laboradors, que depassa de llarg el centenar de persones. En primer lloc, un consell assessor que va participar en la definició inicial de l’obra, format per reconeguts experts en diferents vessants de l’estudi de l’activitat esportiva, que combina l’experiència d’esportistes, dirigents i estudiosos de diversos àmbits acadèmics. A partir de les pautes elaborades pel consell assessor, un grup de col·laboradors van treballar en el buidatge d’obres de referència i l’elaboració del nomenclàtor de l’obra, una de les tasques més delicades, ja que la inexistència de precedents va obligar a diverses fases de depuració i contrast dels llistats que finalment han estat la guia d’elaboració. Aquest equip, en què han participat reputats estudiosos especialistes en futbol, bàsquet, natació o altres esports, periodistes, historiadors, metges, arquitectes, professors de les universitats catalanes que disposen d’estudis superiors d’esport, ha abocat en la redacció de l’obra el coneixement generat de manera parcial i esparsa durant les darreres dècades. L’elevat grau d’implicació d’aquestes persones en la feina encomanada, la capacitat de contactar amb esportistes i clubs, ha estat un actiu decisiu en la presentació final de l’obra.
Pel que fa a l’àmbit gràfic, algunes de les entrades són il·lustrades amb fotografies proporcionades pels mateixos protagonistes o per les entitats esportives, una tasca en contínua elaboració.