La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov, que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important.
Si no se satisfà, produeix una sensació de feblesa, de defallença i de mal de cap. La regulació de la sensació de fam és complexa; hom l’atribueix a les contraccions de l’estómac anomenades ‘punxades de la fam’ i la baixada del nivell de glucosa a la sang. De fet, la regulació en sentit estricte es troba al centre de sacietat de l’hipotàlem, sensible a la disponibilitat de glucosa a la sang. També hi influeixen d’altres factors, no solament fisiològics sinó també psicològics, en especial reflexos condicionats i hàbits.