Participà com a metge militar en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica i en la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Estudià la flora i la fauna entomològiques del País Basc, Aragó, Castella, el País Valencià i el Principat, com també el medi natural dels Pirineus.
Féu diversos estudis sobre fisiologia, sobretot vegetal, i fou el primer a fer experiments quantitatius sobre l’osmosi.
Estudià a la Universitat d’Illinois. Després d’uns quants anys d’estudi i d’investigacions, a l’estació experimental de Connecticut, sobre l’herència en el blat, el tabac i la patata, esdevingué professor a Harvard (1914). Escriví Mankind at the Crossroads (1914) i Heredity and Human Affairs (1927).
Hom li deu la descripció del bacil de la febre tifoide, l’especificitat del qual demostrà i per al qual donà una sèrie de mètodes de cultiu i aïllament. És també autor de nombrosos treballs sobre el raquitisme i les seves relacions amb el cretinisme.
Estudià a Innsbruck, Göttingen i Viena, on es doctorà el 1870. Fou professor d’histologia i embriologia a Graz (1873) i d’histologia a Viena (1888). Descriví les glàndules mucoses de la llengua, anomenades glàndules d’Ebner.
Estudià a les universitats de Gal·les i Edimburg, on es doctorà el 1955. Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro (1969).
Els seus estudis sobre microorganismes bastiren els fonaments per a la creació d’una bacteriologia i d’una protozoologia sistemàtiques. La seva obra més important, Die Infusionsthierchen als vollkommene Organismen (1838), és un intent, parcialment reeixit, d’establir una classificació sistemàtica dels microorganismes similar a l’efectuada per Linné per a les plantes i els animals superiors.