La hibridació té una gran importància econòmica i biològica, puix que augmenta la variabilitat genètica, permet canvis adaptatius i de comportament, etc. En la segona generació la transmissió dels caràcters adquirits per la hibridació segueix les lleis de Mendel, per la qual cosa els híbrids no es poden conservar per reproducció sexual, puix que els caràcters reunits en un individu podrien segregar-se. En les plantes són reproduïts asexualment per tal de conservar-ne les característiques.

D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèl·lules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicel·la o de l’herpes simple, entre d’altres. En el laboratori, la hibridació cel·lular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes (hibridoma).

que produeix anticossos d’una sola mena (hibridoma monoclonal). El cultiu d’hibridomes permet d’obtenir anticossos en estat pràcticament pur i en quantitat il·limitada, raó per la qual esdevenen una important eina en l’obtenció de vacunes. La primera realització d’hibridomes fou deguda a Köhler i Milstein, el 1975.