Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial formà part de la resistència. Posteriorment cursà medicina a les universitats de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i París, i el 1953 obtingué el títol i, posteriorment, el doctorat en ciències.

Especialitzat en hematologia, cap al 1960 desenvolupà l’hemotipologia, mètode per a la identificació d’individus a partir de les característiques sanguínies, precedent de les proves d’ADN, de gran utilitat forense, policial i també per a l’estudi de la genealogia i el moviment de les poblacions.

Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia (i després de la de ciències) de la Universitat de Barcelona (1847-60), i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat (1860-88). Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa (1872-75). Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja (1862-70).

Començà la seva activitat literària amb escrits (1531 i 1536) contra el Ciceronianus d’Erasme de Rotterdam. És important el seu De causis linguae latinae (1540), primer intent científic de gramàtica llatina, i la Poetica (1561), basada en els principis aristotèlics.