Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI
Jaume Mascaró i Pons
Jaume Mascaró i Pons
A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes
A boca de mener
A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat
A cau d’orella
A cent anys, coteta verda
A cinquanta anys, pocs banys
A l’abril, cada gota en val mil
A l’estiu, tota cuca viu
A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells: l’amo, el vi i el porc
A la dona mai li falta pa i l’home va a captar
A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori
A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa
El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera. Entre les estrofes, en remarquem aquestes:
“He parat el temps
i records que estimo
guardo de l’hivern.
Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.
Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.
Les rondalles mallorquines aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums. Les iŀlustracions foren fetes per Francesc de B. Moll i Josep Moll.
IL·LUSTRACIÓ DE LA RONDALLA “L’AMOR DE LES TRES TARONGES”