Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista. Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat. L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review, en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes (piràmide de Maslow).
Les seves obres (Motivation and Personality, 1954; Eupsychian Management, 1965; Toward a Psychology of Being, 1968) recullen teories encara vigents que tracten aspectes diversos, com el creixement personal, l’experiència individual, l’autorealització, els valors, la religió o el valor de la comunitat, i que han influït en la psicologia general i molts dels seus àmbits (clínic, educatiu i de les organitzacions).