La finalitat que li atribuí Richelieu fou de regular la llengua francesa, i així li encarregà la redacció d’un diccionari i d’una gramàtica, a més d’una retòrica i d’una poètica. El diccionari fou publicat el 1694, i posteriorment ha estat objecte de diverses edicions i ampliacions; la gramàtica no fou publicada fins el 1933. Un altre dels seus primers treballs fou Sentiments de l’Académie française sur Le Cid (1637), definició dels acadèmics sobre l’obra de Corneille, que escriviren a petició de Richelieu. El 1672, Lluís XIV s’erigí en protector de l’acadèmia i li féu donació d’una sala del Louvre i de 660 volums, origen de la biblioteca de la institució. Dissolta aquesta, el 1793, fou incorporada el 1795 a l'Institut de France, a la mateixa secció que agrupava els pintors, els escultors i els músics. Amb la restauració de Lluís XVIII, separada novament dels artistes, recuperà el nom original. Amb seu a París, el nombre dels acadèmics, anomenats també les immortels (a causa de la divisa de la institució ''À l’immortalité'), augmentà, successivament, de 12 a 28 i, finalment, a 40, xifra actual. Els nous membres són elegits per majoria absoluta. No té membres associats ni corresponents, i no és dividida en seccions. Entre altres premis concedeix el Grand Prix de Littérature i el Grand Prix du Roman. L’any 2008 s’oposà al projecte de reforma de la constitució que atorgava un reconeixement a les llengües dites ‘regionals’, d’entre les quals el català.