acomodació

f

Fonètica i fonologia

Forma d’ assimilació fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense prerdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.

L’encadenament fònic de la parla normal presenta ben sovint fenòmens d’aquesta mena: el fonema [k] del català s’acomoda a [i] ( químic ), a [a] ( cap ) i a [u] ( cup ) palatalitzant-se, medialitzant-se i velaritzant-se, respectivament. De manera particular és palesa l’acomodació de [k] davant la [a] palatal del mallorquí ( casa, capell ).