Quan la iniciativa partia del monarca, l’acte de cort venia redactat en forma de constitució o fur; si era aprovat a petició dels braços, o d’un d’ells, la majoria de les vegades rebia la redacció pròpia d’un capítol de cort. Atesa l’àmplia i doble significació de les paraules acte de cort, la terminologia adoptada pels texts legals no sempre es manifesta amb precisió. De vegades, en forma de constitució, hom concedia la categoria d’acte de cort a una futura reglamentació deixada a l’arbitri de la Diputació del General. En d’altres, l’acte i el capítol eren equiparats nominalment, especialment al Regne de València. Rebia igualment el nom d’acte, la confirmació d’un capítol produït en corts precedents. A més, com que les característiques de dret pactat i la força d’obligar eren comunes en les constitucions i els furs, en els capítols de cort i en els actes de cort, ben sovint era donat el nom de constitució o de fur a disposicions que, en el sentit més restringit, no eren altra cosa que capítols o actes de cort. Com al Regne de València, la denominació d'acte de cort era més sovint utilitzada a Aragó que no al Principat.
m
Història del dret