Altiplanícia granítica anivellada per les superfí cies d’erosió gondwaniana i africana i coronada per un eix volcànic. Pel NW resta tallada per la fossa tectònica del Benue. Les precipitacions són ascendents de N a S (1.000 a 2.000 mm anuals) amb una estació seca hivernal decreixent (3 mesos al N). Cobreix el país el bosc clar o la sabana amb bosc-galeria i, des dels 2.000 m, una vegetació herbàcia muntana amb lobèlia. Per damunt dels 1.000 m és habitat pels fulbe dedicats a la cria de bestiar boví (la tse-tse n'és absent), a l’agricultura i a l’extracció d’estany al·luvial.
L’antic país de Foumbina, a l’entorn de l’alt Benue, conquerit pels fulbe els primers anys del segle XIX, rebé el nom d’Adamaua del seu unificador (1805), Adama Hassani Ba, el qual establí la capital a Yola. Després de la seva mort (1848), el país fou explorat pels britànics i els alemanys, fins que s’hi establiren, respectivament, el 1900 (protectorat de Nigèria del Nord) i el 1901 (destronament dels fulbe); i, finalment, els francesos, el 1911. La regió fou repartida entre els aliats després de la Primera Guerra Mundial sense tenir en compte les unitats tribals ni les geogràfiques.