Estudià amb E. Morera i fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova (1895 — ˜1900). L’any 1901 fundà els orfeons Nova Catalònia i Germinal (1909). Fins el 1918 fou professor a l’Acadèmia Granados. Dirigí també la Sociedad Odeón i l’orfeó Schola Orpheonica, i compongué una gran quantitat d’obres escèniques, entre les quals destaquen: La sardana dels promesos (1906), La dama d’Aragó (1906), estrenada en els Espectacles Audicions Graner, Les calderes d’en Pere Botero (1906), Permeti’m! (1907), T’estimo (1907), Ofèlia (1907), Les roselles (1907), La festa de les donzelles (1907), El portal de Betlem (1908), L’aigua de la vida (1911), Les aventures d’en Massagran, estrenada el 1914, i La llum de Jesús. Compongué també sardanes i peces per a cant i piano, algunes de les quals foren editades. Realitzà, així mateix, nombroses harmonitzacions de cançons populars catalanes.