Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània. Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi. Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic. Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha, formà part de la Septimània. Fou bisbat des del segle V. Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili (506) que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense. El 507 caigué en poder dels francs. Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752. El comtat carolingi d’Agde fou atribuït (825) a Bernat de Gòtia, que era també comte de Barcelona i de Rosselló. Pel tractat de Corbeil (1258), Jaume I cedí els drets que hi tenia al rei de França Lluís IX. Agde fou plaça fortificada pels protestants i, com a tal, desmantellada pel cardenal Richelieu. L’antiga catedral de Saint-Étienne és una església fortificada del segle XII. En el seu terme, en acabar de la Guerra Civil Espanyola hom hi construí el camp d’Agde (1939), conegut també com "el camp dels catalans".