Descendent d’un germà de santa Paula Montal, fundadora de les escolàpies, i fill de l’empresari tèxtil i president (1946-53) del Futbol Club Barcelona, Agustí Montal i Galobart, continuà l’empresa familiar. Formà part de la junta d’aquest club presidida per Narcís de Carreras com a vicepresident (1968-69), i a la retirada d’aquest fou elegit president (1969 i 1973), càrrec que ocupà fins el 1977.
Durant el seu mandat, recuperà gradualment els símbols del club més identificats amb Catalunya sota el lema “El Barça és més que un club”, cosa que sovint el portà a enfrontaments amb el règim franquista. Arran del “cas Guruceta”, denuncià el centralisme en el món del futbol espanyol. La seva contribució fou decisiva per a assolir una certa normalització en la contractació de jugadors estrangers, que li permeté incloure en el primer equip l’holandès Johann Cruyff i altres destacats futbolistes, com el peruà Hugo Sotil, amb els quals guanyà el campionat de Lliga 1973-74.
Acabada l’etapa al FC Barcelona, es dedicà a impulsar activitats relacionades amb la cultura catalana, i el 2003 fou nomenat president del consell d’administració del Grup Enciclopèdia Catalana, i el 2006, president del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana, càrrecs en el quals fou rellevat al juliol del 2012 i al gener del 2011, respectivament, per Jordi Porta. El 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. El 2009 publicà les Memòries d’un president blaugrana en temps difícils.