Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina; actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria. L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència (a fi de separar l’aigua i les impureses) i destil·lant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit. El residu de la destil·lació és la colofònia. L’essència de fusta de pi s’obté destil·lant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament, extraient-los amb nafta i destil·lant la solució. L’essència de carbonització de fusta de pi prové de la destil·lació seca de la fusta. L’essència de fusta de pi de papereria és un subproducte de la fabricació de pasta de paper al sulfat, obtingut recuperant, condensant i purificant els vapors dels digestors. Les característiques que han de tenir, segons les normes més corrents, aquestes diferents essències són molt similars. L’aiguarràs s’oxida a l’aire (s’acoloreix, esdevé viscós i agafa una olor acre); per a conservar-lo cal tenir-lo a les fosques en recipients ben plens. La seva utilització tradicional és com a solvent, especialment per a vernissos i pintures. En efecte, dissol bé els olis vegetals, moltes resines naturals i algunes de sintètiques; mulla bé els pigments; activa l’assecament dels olis, i en polimeritzar-se, queda retingut en part en la pel·lícula millorant-ne les característiques. Malgrat això, per raó de preu i perquè no dissol diverses resines sintètiques importants, la indústria de pintures en consumeix cada cop menys. La seva principal aplicació és, avui, la indústria química (fabricació de dipentè, p-cimè, càmfora, resines sintètiques, productes farmacèutics, etc). S'utilitza, també, en la indústria del cautxú (solvent i agent de regeneració) i en medicina. Els principals productors d’aiguarràs són els EUA, l’URSS, França, els Països Escandinaus, Portugal i Espanya. L’essència de papereria esdevé el producte dominant a mesura que la producció de trementina disminueix, a causa de la molta mà d’obra que la seva collita necessita.
m
Química