Malgrat que hi ha una gran varietat d’operacions i d’eines (o, fins i tot, de màquines-eines) que poden ésser emprades per a ajustar o per a construir peces, i malgrat que hom no pot parlar d’un ordre seqüencial gaire definit, les operacions d’ajustatge poden ésser classificades en operacions de traçament, de desbast i d’enformament, d’acabat i de mesura i verificació. Les operacions de traçament tenen per objecte dibuixar sobre el material de partida o en la peça de fosa, la forma que hom vol obtenir, tot assenyalant-ne les superfícies límit i marcant-ne els eixos o els centres geomètrics, o els uns i els altres. En aquestes operacions, l’ajustador empra fonamentalment instruments que li donen superfícies de referència: el marbre, el gra d’ordi i el nivell; instruments que li permeten de traçar ratlles: la punta de traçar, el rosset, el compàs de puntes, el regle i la plantilla; instruments per a obtenir angles determinats: l’escaire, el santanell, el goniòmetre i el divisor; instruments que li permeten de marcar de forma indeleble punts de les ratlles o centres, com és ara el contrapunxó. En aquestes operacions, l’ajustador empra, a més, instruments de mesura, esmentats posteriorment. Les operacions de desbast i d’enformament donen la forma fonamental a la peça. L’operació o les operacions a realitzar dependran de la forma desitjada i del grau de tolerància requerit. Així, per a separar una peça traçada en un tros de planxa, o per a eliminar un tros considerable de material, hom utilitza la serra manual o mecànica, o la cisalla; per a eliminar trossos perifèrics de material, hom empra el cisell (ordre orientatiu de la mida de ferritja arrencada: 5-10 mm d’amplada i 1-3 mm de gruix), el burí (2-5 mm d’amplada i 1-2 mm de gruix), la llima (per a rebaixar gruixos de l’ordre de 0,01-5 mm), o la mola, fixa o portàtil (per a rebaixar gruixos de l’ordre de 0,5-10 mm); per a perforar hom utilitza la màquina de fer forats, fixa o portàtil; per a roscar, els forats o les espigues, el mascle de roscar i les fileres de roscar, respectivament; la soldadura i les màquines-eines són també emprades eventualment per l’ajustador en donar la forma fonamental a la peça. Les operacions d’acabament deixen la peça en la seva forma definitiva, de manera que pugui cooperar adequadament amb aquelles a què anirà acoblada. En aquestes operacions, l’ajustador empra el rasquet o la tela d’esmeril per a eliminar petits sobregruixos (de l’ordre de 0,001-0,01 mm) o rebaves; el brunyidor manual o mecànic per a donar a les superfícies de les peces un acabat que en millori les característiques; i el mandrí, per a repassar els forats i deixar-los centrats i a llurs mides precises. Les operacions de mesura i verificació obtenen informació (en qualsevol moment del procés) sobre l’adequació entre la forma i les mides de la peça i el lloc on ha d’ésser situada. De manera general, hom pot dir que operacions d’aquest tipus són realitzades des de l’inici del traçat fins a l’acabament del muntatge de la peça. Ultra els instruments que li donen superfícies de referència i els que li permeten de mesurar angles, esmentats anteriorment, l’ajustador empra, entre d’altres instruments, la cinta mètrica, el calibrador, la galga, el peu de rei, el micròmetre i els comparadors. En certs treballs, especialment quan les peces que han d’ésser ajustades són de grans dimensions, les operacions de verificació de la peça que hom construeix o retoca són fetes simplement un cop muntada sobre aquella o aquelles amb les quals haurà de cooperar, de manera que l’ajustament sigui el desitjat.
m
Tecnologia