Akhenaton

Amenofis IV
(?, aprox. segle XIV aC — ?, aprox. segle XIV aC)

Faraó de la XVIII dinastia (1379-1362 aC).

Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal. No és segur si corregnà amb el seu pare. Cap al sisè any del regnat (1374 aC), essent ja un fervent seguidor del déu Aton, amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis (‘Amen està satisfet’) pel d’Akhenaton (‘útil per a l’Aton’) i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna. Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels santuaris de les altres divinitats —cosa que potser desballestà la vida econòmica i social d’Egipte— i, en el camp literari i artístic, en la creació d’algunes peces importants, com el famós Himne a Aton i en l’aparició de l’anomenat “art d’Al- “Amārna’. En política exterior, es despreocupà dels afers de Síria-Palestina, com ho palesen les cartes d’Al- Amārna. A causa d’això, la majoria de possessions egípcies es perderen a mans dels hitites. Fou tingut, igual que els altres faraons de la casa d’Al-'Amārna, com una abominació per les generacions posteriors (el seu cos potser fou destruït). Una part de la crítica moderna el considera un innovador o, àdhuc, un revolucionari, mentre que d’altres el blasmen.