A més, al N de la serra del castellet d’Aixa, comprèn un sector de la conca del Girona, on es troba el poble de la Llosa d’Olocaive. L’escassa aigua que porta el riu de Gorgos permet de recórrer els regadius (8 ha) als seus marges. Al secà són conreats ametllers (108 ha) i, sobretot, vinya; el raïm moscatell que hom hi cull és dedicat a l’elaboració de panses, efectuada en els característics riuraus. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament pels propietaris; a la zona muntanyosa, 934 ha són ocupades per pinedes, matollars i pasturatge.
El poble (412 h [2025], canaliers; 230 m alt.), situat a l’esquerra del riu de Gorgos, s’agrupa entorn de l’església parroquial (on és venerada una imatge del Crist de la Salut). Aquesta parròquia, amb els annexos de Mosquera, i de la Llosa d’Olocaive (actualment també del terme municipal), fou separada de la de Xaló el 1574. La població musulmana es mantingué després de la conquesta cristiana; la senyoria, el segle XVI, passà a mans de Lluís Peres de Liori (Alcanalí i Mosquera), el qual feu construir una torre a la plaça del poble sobre la fortalesa islàmica que dona nom a la població.