Fill de Sanç III i de Blanca de Navarra. Assumí el poder als 14 anys, després d’una minoritat pertorbada per la guerra entre els Castro i els Lara. Durant uns setze anys mantingué excel·lents relacions amb Alfons I de Catalunya, amb el qual concertà nombrosos tractats, entre els quals destaca el de tractat de Cazola (1179) sobre delimitació de les respectives zones de reconquesta; el rei català intervingué en les lluites d’Alfons VIII contra Sanç VI de Navarra i en la conquesta de Conca (1177). Després s’inicià un distanciament d’Alfons I, que arribà a signar el pacte d’Osca (1191) dirigit contra Castella. Les bones relacions foren restablertes per Pere I de Catalunya, que lluità amb Alfons VIII contra Navarra i Lleó. L’any 1195 els almohades derrotaren el rei de Castella a la batalla d’Alarcos. El perill no fou allunyat fins el 1212, amb la victòria de Las Navas de Tolosa, on combateren els reis de Catalunya-Aragó, Castella i Navarra. Alfons VIII incorporà Àlaba i Guipúscoa a Castella (1200); també aconseguí la possessió gairebé total de Gascunya, dot de la seva esposa (1170), Elionor, filla d’Enric II d’Anglaterra. Fundà el monestir de Las Huelgas.