almoiner

| almoinera

f

m

Història

Encarregat de distribuir o d’administrar les almoines dels prínceps, nobles, prelats, monestirs i corporacions.

A mitjan s XI, la comtessa Ermessenda tenia d’almoiner a Vic el bisbe Guillem. El càrrec fou variable fins que Pere III el Cerimoniós nomenà, el 1375, l’abat de Poblet, Guillem d’Agulló, almoiner major dels reis de Catalunya-Aragó, amb facultat per a delegar dos lloctinents que exercissin el càrrec efectivament. Aquest càrrec passà als abats successors.