L’Assemblea General de l’ONU encarrega el mandat a l’ACNUDH, tasca que duu a terme coordinadament amb els altres dos pilars de les Nacions Unides: la pau i la seguretat, i el desenvolupament. L’ACNUDH vetlla pel compliment dels documents subscrits pels estats en matèria de drets humans, que bàsicament són la Carta de les Nacions Unides sobre Drets Humans (1948), la Declaració de Viena (1993) i el document final de la Cimera Mundial de Drets Humans (2005). També dona suport als ciutadans en la denúncia de les vulneracions d’aquests drets, basant-se en investigacions de professionals qualificats. La seu és a Ginebra, i té una oficina a Nova York, a més de delegacions regionals o estatals. L’ACNUDH té l’origen en una divisió de les Nacions Unides establerta poc després de la seva creació, però l’actual organisme, amb més rellevància institucional i més recursos, no fou creat fins el 1993 per resolució de l’Assemblea General. El càrrec d’alt comissari és designat pel secretari general de les Nacions Unides, prèvia aprovació de l’Assemblea General, i la durada del mandat és, en principi, de quatre anys renovables. De l’Oficina de l’ACNUDH en depenen entitats especialitzades, com ara el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària. Cal distingir l’ACNUDH del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que és una organització intergovernamental formada per 47 representants d’estats membres de l’ONU que bàsicament constitueix un espai de debat en matèria de drets humans. Han ocupat el càrrec d’alt comissari l’equatorià José Ayala-Lasso (1994-97), la irlandesa Mary Robinson (1997-2002), el brasiler Sergio Vieira de Melo (2002-03), la canadenca Louise Arbour (2004-08, després d’un període d’interinatge ocupat pel britànic Bertrand Ramcharan), la sud-africana Navathem Pillay (2008-14) i el jordà Zeid Ra’ad Al Hussein (2014-18), succeït el 2018 per la xilena Michelle Bachelet.