El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament (com també el concubinat), bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat (especialment envers l’home). Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics. La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges. Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del 1870. La legislació espanyola de l’època liberal sancionà també l’adulteri del marit, mentre que el codi del 1932 el considerava un simple fet privat, amb l’únic resultat de divorci o separació, concepte recuperat després del franquisme.
m
Dret civil