Fill de Miquel VIII de Teodora Ducas. Fou associat a l’imperi (1273) pel seu pare; per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la Companyia Catalana de Roger de Flor. La victoriosa campanya asiàtica d’aquesta host no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi (almogàver). Andrònic II annexionà el despotat de Valàquia (1318); protegí la colònia genovesa contra Venècia. Rescindí la unió de l’Església d’Orient amb Roma (Lió 1274) i desposseí i empresonà el patriarca de Constantinoble Joan XI, partidari de la unió. Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió que seguí a la mort de Roger de Flor. Sorgida la guerra civil amb el seu net Andrònic III, fou vençut, malgrat l’ajuda d’Esteve VI de Sèrbia; desposseït (1328), ingressà com a monjo en un monestir.