En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària. Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans. Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia. En aquest camp cal fer esment d’Ireneu Segarra i Malla, que la regentà durant una quarantena d’anys.
Els orígens d’aquesta escolania s’han de cercar en els mateixos inicis del cenobi benedictí, fundat per l’abadia de Ripoll, vers el 1025, i en la tradició de les escoles monacals i catedrals de l’edat mitjana. N’hi ha testimonis escrits des del principi del segle XIV. Inserida en l’Escola de Montserrat, formà músics (instrumentistes i mestres de capella) que es dispersaren per tota la península Ibèrica. Ja d’antic, disposava d’estatuts propis al costat dels dels altres grups monàstics: els ermitans, els donats i els clergues al servei del santuari. Fins abans de la reforma litúrgica del concili II del Vaticà, l’Escolania cantava diàriament la missa matinal, el rosari, la salve, els goigs i —depenia dels donants— misses fundades o altres funcions litúrgiques o devotes.
Fins al principi del segle XVII els mestres en foren forans contractats o alguns dels clergues residents en el mateix monestir. A partir d’aquest moment, l’ensenyament musical anà a càrrec d’un monjo, generalment format a la mateixa Escolania. Els primers monjos a prendre’n la direcció foren Bernat Barecha i Joan Marc. Hom en conserva composicions que palesen un domini tècnic de la polifonia del barroc i del bel canto del rococó. Al segle XIX fou dispersada en diverses ocasions, i restaurada pel monjo Jacint Boada el 1818, el 1824 i el 1851. Dirigida per laics (1854-65), retornà als monjos, entre els quals Manuel Guzmán, Anselm Ferrer, David Pujol, i Jordi Agustí Piqué. El setembre del 2007 n’assumí la direcció, en substitució de Joaquím Piqué (2000-07), Bernat Vivancos, el qual, al seu torn, la cedí el juny del 2014 a Llorenç Castelló.
Al llarg dels segles ha donat personatges importants tant dins la història del monestir com en la de la música catalana com ara Bartomeu Garriga, Jeroni Lloret, Joan Cererols, Miquel López, Josep Antoni Martí, Antoni Soler, Anselm Viola, Narcís Casanoves, Àngel Rodamilans, Ferran Sor, Gregori Estrada, Antoni Marcet, Cassià Just, Odiló Planas, etc.
Ha enregistrat més d’un centenar de discs, amb música de l’escola montserratina antiga i actual, polifonia antiga i música coral contemporània. Des del 1968 fa concerts i participa en festivals als Països Catalans, a la resta d’Europa i en altres continents. El març del 2014 feu la primera gira pels Estats Units i, el juliol del 2017 una segona gira, convidada amb motiu de la celebració del centenari del naixement del president John F. Kennedy.
L’any 1997 es fundà la Capella de Música de Montserrat, un cor d’homes format majoritàriament per antics escolans de Montserrat que té per objectiu acompanyar l’Escolania quan el repertori requereix la intervenció de les veus masculines, tant en les celebracions litúrgiques com en els concerts. Ocasionalment també actua en solitari amb un repertori de música sacra.
Immersa en un procés de modernització, el curs 2023-24 es creà l’anomenada Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat, formada per una trentena de nois i noies d’entre 17 i 24 anys que estiguin cursant estudis de música com a estudiants de batxillerat o universitaris, raó per la qual els membres d’aquesta formació seran anomenats escolans i escolanes i quedaran inscrits en el llibre oficial de vesticions de l’Escolania. Dirigida per Pau Jorquera, l’Schola Cantorum canta un cap de setmana al mes a Montserrat, en què els escolans de l’Escolania descansen, i participa dels actes litúrgics del Santuari.
L’Escolania ha obtingut nombrosos guardons, entre els quals el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
Bibliografia
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Reseña histórica de la Escolanía ó Colegio de Música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta hoy dia, con un catálogo de algunos de los maestros que ha habido, y de varios alumnos aventajados que de él han salido, ya eclesiásticos, ya nobles, ya tambien de los que más se han distinguido en la música, Imp. de Repullés, Madrid 1856
- Caralt, Ambròs M.: L’Escolania de Montserrat, Abadia de Montserrat, Montserrat 1955
- Martí i Marvà, Jaume: Memorial o tratado en favor de los niños escolanes y seminario de N. S. de Monserrate..., Juan Boude, Tolosa 1650
- Segarra i Malla, Ireneu: Formación de escolanías, según el método de la Escolanía de Montserrat, CCC, San Sebastián 1963
- Segarra i Malla, Ireneu: La voix du petit chanteur: cours de chant selon la méthode de la Maîtrise de Montserrat, Éditions Musicales de la Schola Cantorum, Paris 1974
- Segarra i Malla, Ireneu: La veu del noi cantor: curs de cant segons el mètode de l’Escolania de Montserrat, aplicable a nois i noies cantaires, Amalgama Edicions, Berga 1997