Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia (1975) i en filologia romànica, especialitat llengua catalana (1979) per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M. Badia i Margarit. Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears, on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària. Subdirector de l’Escola de Magisteri (1986-88), fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de Música i Art. Compaginà la docència amb la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i la literatura catalanes. Des del 1992 impulsà el teatre universitari a través del projecte Magisteri Teatre – Mag Poesia, pel qual rebé el premi Emili Darder de l’Obra Cultural Balear (OCB) (2017).
És autor, entre d’altres, de Guia didàctica de la llengua catalana (1979), Xeremiers (1982), Mecanismes de poder (1985), Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers (1988), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca (2000), Poesia a l’escola. Educació primària (2000), tres llibres de text sobre poesia als cicles de primària (2000), El teatre de Pere Capellà. Val més un dit en es front: propostes per a l’aprenentatge (2007), Enganxa’t a la poesia (2008), La poesia contemporània (2009) i del recopilatori Cançons republicanes (2005, amb Gabriel Oliver). També coordinà la col·lecció de poesia per a infants “Cuca de Suro”.