Antoni Batlle i Mestre

(Sitges, Garraf, 31 de juliol de 1888 — Barcelona, Barcelonès, 26 de novembre de 1955)

Pedagog i dirigent escolta.

Ordenat de sacerdot a Barcelona (1912) i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer.

Interessat en la pedagogia activa, col·laborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona; fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya (1918-21).

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922. El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que Josep M. Batista i Roca havia creat el 1927. Ambdós foren els impulsors de l’escoltisme a Catalunya, amb la germanor de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya. El 1930 fundà l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, del qual fou consiliari. L’any 1933, amb una autorització aconseguida de Roma a través del cardenal Vidal i Barraquer, celebrà al Llorà (Collsacabra) la primera missa de campament per a les seccions dels Minyons de Muntanya. Al juliol del 1936 pujà a la pica d’Estats amb els minyons i col·locà una creu al cim.

Del 1936 al 1939 visqué exiliat a Suïssa. En tornar a Barcelona exercí de professor d’ensenyament privat. El 1943 reprengué les activitats escoltes, que aconseguí consolidar i difondre. El 1955 rebé de part del bisbe de Barcelona el nomenament de consiliari diocesà d’escoltisme. El seu enterrament constituí una gran manifestació ciutadana. Els seus Escrits foren editats el 1966.