Vida i obra
Membre d’una important família de comerciants, era fill del Josep de Gironella i Ramoneda. Feu part dels seus estudis a l’École Royale et Militaire de Sorèze, prop de Toulouse. Fou advocat. En la seva joventut intervingué en política i es vinculà al cercle de Josep Andreu i Fontcuberta, i col·laborà en diverses publicacions de Barcelona i de Madrid, entre les quals la revista revolucionària El Propagador de la Libertad. El 1821, fou un dels fundadors dels comuners, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya.
El 1822 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona. El 1827 fou nomenat vocal de la junta de comerç i cònsol primer del tribunal de comerç de Barcelona, del qual el 1835 fou jutge i prior. Militant del partit liberal, fou president de la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya, creada després de la revolució del 1835. El gener del 1836 fou deportat a Tenerife, des d’on s’exilià a França. Morí a l’exili.
Traduí i adaptà, entre el 1832 i el 1838, melodrames francesos i escriví, entre altres obres, Cristina, o El triunfo del talento (1832) i Amor y honor, o Los estragos de las pasiones (1834), amb un pròleg en què acceptava els principis del drama romàntic.
Publicà la novel·la èpica en vers Los odios (1840), Poesías sueltas (1851), en què es mostra reticent amb el romanticisme, i Délassements d’un Visigoth. Macédoine polyglotte (1853), amb poemes en llatí, anglès, francès, italià i castellà, i un en català, “Lo penitent”, inclòs a Los trobadors nous (1858). Publicà a la revista La Violeta de Oro (1851) —dirigida per Víctor Balaguer— fragments d’un projectat Diccionario de humanidades, i traduí Erasme, Shakespeare, Tasso, Ossian, Béranger i L’Odissea al castellà (1851).
Bibliografia
- Fàbregas, Xavier: Les formes de diversió en la societat catalana romàntica. Barcelona, Curial. 1975, p. 199-230.