Les investigacions historiogràfiques l'han identificat amb Josep Andreu Fontcuberta. Militar com el seu pare, el 1828 s’exilià a Perpinyà on entrà en contacte amb el saintsimonisme. Aquesta doctrina, la introduí, a partir del 1835, a Catalunya i a Espanya des de les pàgines d'El Vapor, aleshores òrgan del partit progressista, que passà a dirigir per l’octubre del 1836; aquell mateix mes d’octubre creà El Nuevo Vapor (octubre-novembre del 1836), que, de nou amb la denominació antiga (desembre del 1836), passà a defensar el partit moderat, fet que provocà fortes resistències i que l’obligà a deixar el periòdic i àdhuc a anar-se'n de Barcelona (maig del 1837).
Fou redactor també d'El Propagador de la Libertad, que dirigí el 1836, i director de la companyia del Teatre Principal de Barcelona (1836). Influït literàriament per V. Hugo, Dumas i Heine, divulgà el Romanticisme liberal a Catalunya (articles a El Catalán, traducció del drama Ricardo Darlington, d’A. Dumas, adaptacions d’obres estrangeres romàntiques, etc.). Per a defensar el Don Álvaro, del duc de Rivas, publicà Teresita o una mujer del siglo XIX (Barcelona, 1835), drama romàntic.