Vida i obra
Les investigacions historiogràfiques l'han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta.
Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa.
El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole, de caràcter periòdic i amb finalitats docents. També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb el saintsimonisme, que difongué a través del Journal des Pyrénées-Orientales i del Publicateur des Pyrénées-Orientales, sota el nom adaptat de Joseph Andrew de Covert-Spring, amb articles i algun poema doctrinal. Amb la mateixa finalitat contribuí a la fundació i a les activitats de la Société Philomatique de Perpignan (1834).
A principis del 1835 retorna a Espanya. Residí uns mesos a Madrid i poc després a Barcelona. Inicià una carrera d’adaptador i traductor dramàtic d'autors francesos. A Madrid, estrenà El duque de Braganza, o La revolución de Portugal, traducció lliure d'una obra de N. Lemercier. També estrenà la primera obra pròpia, El maniquí, o La víctima y la venganza, un drama històric que no tingué gaire èxit. No aprovà les oposicions a la càtedra de francès de la Real Junta de Comercio i, en no poder professionalitzar-se com a professor marxà a Barcelona.
A Barcelona i com a director del Teatre de la Santa Creu (Teatre Principal), estrenà el 1835, Zelmiro, adaptació de l’Antony, d’A. Dumas, i Ricardo Darlington, del mateix Dumas.
També estrenà la segona de les seves obres originals Teresita, o una mujer del siglo XIX, inspirada en l’Angèle, de Dumas, escrita per a defensar l'obra Don Álvaro o la fuerza del sino, del duc de Rivas, amb la qual Andreu volia posar de manifest la dimensió ètica i moral de l’home romàntic i de la literatura.
Col·labora a la premsa de les dues ciutats per difondre aquesta doctrina. Publicà a El Propagador de la Libertad, que dirigí el 1836, i a El Vapor, aleshores òrgan del partit progressista, que també passà a dirigir l’octubre del 1836. Aquell mateix mes d’octubre creà El Nuevo Vapor, que, de nou amb la denominació antiga (desembre del 1836), passà a defensar el partit moderat. Aquest fet provocà fortes controvèrsies i l’obligà a deixar el periòdic i àdhuc a anar-se'n de Barcelona (maig del 1837).
El 1836 havia recollit una bona part dels seus articles, en francès i en castellà, a Misceláneas dióglotas, políticas y literarias —el primer article que surt publicat és del març del 1835—.
El seguidor de Saint-Simon
A Barcelona, continuà la difusió del romanticisme harmònic preconitzat pel saintsimonisme, com una alternativa constructiva del romanticisme inicial necessàriament destructor dels antics gèneres i principis literaris: se centrà en l’exaltació de l’obra teatral d’Alexandre Dumas i en la d’autors com Hugo i Byron, i en la de la visió del romanticisme alemany donada per Heine. Continuà, també amb la divulgació de la doctrina religiosa i ètica d’Enfentin i Michel Chevalier, en general a través de les traduccions adaptades, publicades a El Propagador de la Libertad, o articles a El Catalán, i se centrà en la defensa dels principis de cosmopolitisme, humanitarisme i fraternitat universal.
Fundà la Societat Filodramàtica, que acollí diversos escriptors més joves (Pere Mata, Antoni Ribot i Fontserè, Manuel Milà i Fontanals) que li reconegueren el mestratge i el suport; tanmateix, se’n distanciaren quan postulà un projecte industrialista que (ajudant-hi la desconfiança saintsimoniana en la capacitat de decisió de la classe treballadora) fou entès entre els progressistes com un retrocés a posicions reaccionàries i que provocà la seva sortida de Barcelona el mes de maig del 1837.
Bibliografia
- Ghanime, Albert: “Apunts sobre el pensament de José Andrew de Covert-Spring”. L’Avenç, 195, 1995, p. 12-16.
- Ghanime, Albert: “La biografia de José Andreu Fontcuberta (Covert-Spring)”. Cercles. Revista d’Història Cultural, 5, 2002, p. 208-217.
- Grau i Meekel, Marie: “Andrew Covert-Spring à Perpignan, 1828-1835; un emigré politique espagnol dans la vie culturelle roussillonnaise”. Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales
- Grau i Meekel, Marie: “Andrew Covert-Spring. Assaig de reconstrucció d’un personatge històric”. Els Marges, 45, 1992, p. 7-25.
- Grau i Meekel, Marie: : “Romanticisme, estètica saint-simoniana, ‘escola harmònica’: les idees literàries d’Andrew Covert-Spring”, dins JORBA, Manuel; Tayadella, Antònia i Comas, Montserrat (ed.): El segle romàntic. Actes del Col·loqui sobre el Romanticisme. Vilanova i la Geltrú, 2, 3 i 4 de febrer de 1995. Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer
- Jorba, Manuel: “Els romàntics radicals”. Barcelona. Quaderns d’Història, 6, 2002, p. 75-88.
- Menarini, Piero: “Teresita: il primo dramma-manifesto del Romanticismo spagnolo”, dins Avvenimenti e discorsi. Bolonya, Patron, 1985, p. 153-184
- Menarini, Piero: “Zelmiro, de José Andrew de Covert-Spring: la primera traducción española de Antony”. Crítica Hispánica, XVII, 1, 1995, p. 94-103.
- Sánchez Hormigo, Alfonso: “Estudio preliminar. Economía política y saint-simonismo en la época romántica”, dins Covert-Spring, Joseph A. (Josep Andreu Fontcuberta): Escritos saint-simonianos. Madrid, Ministerio de Economía y Hacienda / Instituto de Estudios Fiscales, 1999, p. 15-134
- Sánchez Hormigo, Alfonso: “El pensamiento saint-simoniano en España”, dins Fuentes Quintana, Enrique (dir.): Las críticas a la economía clásica. Barcelona, Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores. 2001, p. 623-648.